Avui s’expliquen amb titelles:
En l’ultima sessió del seminari, va començar la Laura Cortada amb la seva activitat de l’entorn sonor, on posava de relleu els sons que no es para a escoltar ja que els té molt assimilats, sobretot els de casa seva i durant el trajecte a la Facultat.
Desprès, va continuar amb la mateixa activitat la Cristina Almazán que segons ella va fixar-se més amb el so de tots els electrodomèstics, tot desconnectant-los un a un, va veure el petit so que produïen si parem una mica d’atenció.
Podem dir que també va donar èmfasis al so del rellotge, sobretot a la nit.
Més tard, la Berta Hinojosa va explicar-nos un conte titulat ``peix peixet´´, el qual un peixet perdut havia de trobar la seva mare dins el mar, però no és fins al final que la troba, ja que durant tot el conte només apareixen altres animals marins amb colors i formes molt diferents a les seves. Puc afegir que ha estat un conte curt i poc participatiu, però es un bon conte per a treballar els color amb els nens.
Tot seguit la Laura Moragues va començar a explicar-nos dos contes, ‘’La princesa, el príncep i la fada’’ i ‘’el Pepet no té orelles’’.
El primer el va explicar amb titelles i amb la ajuda de la Eli, però primer va fer-nos quatre pinzellades de com havia fet aquestes titelles.
Tot i que ella deia que aquest conte no l’havia preparat, ha estat molt correcte en quan a diàleg, presentació i argument, i penso que és un bon conte i un bon recurs per a utilitzar amb els nens.
El segon conte de la Laura, al igual que el primer, també era inventat per ella i presentava un recurs molt dinàmic i apropiat per als nens. Presentava un fons metàl•lic, on els nens podrien enganxar una sèrie de imans que componen el quadre en el qual es desenvolupa el conte. Aquest conte tracta d’un nen anomenat Pepet que perd les seves orelles, perquè no escolta ni als seus pares ni als seus amics, però desprès d’una reflexió personal que fa el protagonista, aquest recupera les seves orelles.
Valoració:
Penso que cada conte ha de tenir la seva moral, és a dir, que els nens desprès d’haver escoltat un conte han de treure alguna conclusió i algun aprenentatge que l’ajudi a millorar algun aspecte del seu comportament. Com es el cas del conte del Pepet, els nens poden aprendre que s’ha d’escoltar o no fer que no sentim, aquelles persones més importants per a nosaltres.
Frase de la sessió:
Un conte inventat pot ser el més pràctic.
dimarts, 17 de novembre del 2009
diumenge, 15 de novembre del 2009
Windows Movie Maker:
L’ultima sessió de TIC la vam dedicar bàsicament a repartir i organitzar tres petites tasques que tractaven de penjar el Power Point de la presentació del Garreta al nostre blog ( obrint un compte nou al Slideshare), fer amb parelles o grups reduïts un vídeo o Power de les excursions de la setmana blanca, i finalment fer un vídeo d’imatges amb el programa Windows Movie Maker.
Ens centrarem en explicar com hem fet el vídeo amb el programa Windows Movie Maker. En aquest vídeo, el qual no era res més que una pràctica del programa Movie Maker, tenia com a contingut l’escrit que havíem llegit dies enrere a la classe del Garreta, i aquest l’havíem de gravar amb l’Audacity, i posar una música de fons. Un cop gravat, el passàvem al Movie Maker i l’afegíem una sèrie de imatges que trobéssim relacionades amb la temàtica. Desprès, podíem afegir una sèrie d’efectes de vídeo i transicions de vídeo.
Un cop hem tingut el nostre vídeo acabat al nostre gust, hem reduït la capacitat d’aquest alhora de guardar-lo. Hem reduït aquesta capacitat tot reduint els píxels de les fotografies del vídeo, és a dir, que ha variat d’una capacitat inicial de 7,93 MB a 4,83 MB.
Resumidament ha sigut una practica fàcil però entretinguda, i per a mi ha estat útil i interessant ja que no tenia ni la més mínima idea de com es creaven aquests tipus de vídeo els quals sempre he tingut una certa curiositat. Crec que ens podrà servir per a crear presentacions a l’escola i per a crear presentacions en l’àmbit personal.
Ens centrarem en explicar com hem fet el vídeo amb el programa Windows Movie Maker. En aquest vídeo, el qual no era res més que una pràctica del programa Movie Maker, tenia com a contingut l’escrit que havíem llegit dies enrere a la classe del Garreta, i aquest l’havíem de gravar amb l’Audacity, i posar una música de fons. Un cop gravat, el passàvem al Movie Maker i l’afegíem una sèrie de imatges que trobéssim relacionades amb la temàtica. Desprès, podíem afegir una sèrie d’efectes de vídeo i transicions de vídeo.
Un cop hem tingut el nostre vídeo acabat al nostre gust, hem reduït la capacitat d’aquest alhora de guardar-lo. Hem reduït aquesta capacitat tot reduint els píxels de les fotografies del vídeo, és a dir, que ha variat d’una capacitat inicial de 7,93 MB a 4,83 MB.
Resumidament ha sigut una practica fàcil però entretinguda, i per a mi ha estat útil i interessant ja que no tenia ni la més mínima idea de com es creaven aquests tipus de vídeo els quals sempre he tingut una certa curiositat. Crec que ens podrà servir per a crear presentacions a l’escola i per a crear presentacions en l’àmbit personal.
dijous, 12 de novembre del 2009
Descripció d'un company:
Puc començar per definir el seu rostre facial com a un rostre indefinit i enganyós que no ens correspon a l’edat que suposadament te la persona la qual estem definint. Dins d’aquest grup d’elements que componen la seva cara podem assenyalar unes ulleres negres que intenten protegir els seus dos ulls que reflecteixen una ànima innocent. Pel que fa a la seva cabellera, podem assegurar que té uns cabells bojos sense ordre on predomina una ondulació com les ones del mar i una morenor que la fa única.
Pel que fa a la seva silueta, podem dir que no és ni alta ni baixa, ni grassa ni prima, sinó que gaudeix d’un cos el qual no destaquen els extrems. Cobreix el seu cos amb una tela ampla i amb un estil que el caracteritza, i que personalment m’agrada i mi sento reflectit.
Es una noia que sempre t’escolta i t’ajuda quan més o necessites, sembla que miri i s’interessi més per els demes que per ella mateixa, encara que tingui un posat distret i despistat que la fa única.
Podeu endevinar de qui es tracta?
Pel que fa a la seva silueta, podem dir que no és ni alta ni baixa, ni grassa ni prima, sinó que gaudeix d’un cos el qual no destaquen els extrems. Cobreix el seu cos amb una tela ampla i amb un estil que el caracteritza, i que personalment m’agrada i mi sento reflectit.
Es una noia que sempre t’escolta i t’ajuda quan més o necessites, sembla que miri i s’interessi més per els demes que per ella mateixa, encara que tingui un posat distret i despistat que la fa única.
Podeu endevinar de qui es tracta?
dimecres, 11 de novembre del 2009
Microsoft Power Point:
En l’ultima classe de TIC, vam llegir-nos un bloc que es troba al blink en el que ens parla del Power Point, més concretament del seu us en el àmbit de l’educació , de les seves prestacions i dels seus avantatges i desavantatges.
Microsoft Power Point és un programa de presentació amb textos esquematitzats, fàcils d’entendre, animacions en imatges o textos, etc. Aquest programa ens permet fer les presentacions més atractives, motivadores i que captin millor l’atenció dels que l’estan mirant. Però d’altra banda també serveix per a aclarir i organitzar les idees, per a guiar-se, per seguir un ordre, a la persona que presenta l’exposició.
Aquest programa anomenat Power Point, esta únicament format per diferents diapositives que s’uneixen i distribueixen la diferent informació, siguin imatges, videos, esquemes, apunts, etc...
Cal tenir una sèrie de punts en compte alhora de realitzar una bona presentació amb aquest programa informàtic:
- Posar poc text, només les idees.
– Adjuntar vídeos o entrevistes per dinamitzar i exemplificar la presentació.
– La lletra principalment ha de ser gran i entenedora.
– El que explica només utilitza les diapositives per guiar-se, és a dir, desenvolupa el tema a partir de les paraules esquemàtiques del Power.
– Utilitzar imatges, colors, tipus de lletra, que captin el interès del que escolta, i que no perdin la seva atenció.
Finalment, puc afegir que és un programa molt utilitzat en la nostra societat ( més de 30 presentacions diàries es realitzen amb Microsoft Power Point ), però realment poc saben com fer una correcta presentació.
Seminari: Dimarts 10 Novembre.
L’originalitat dels contes:
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la bàsicament a explicar contes i a debatre una noticia exposada per la Berta i la Sara.
Els primers contes van ser explicats per la Eli, que va començar per explicar el conte de ``La sopa de pedres´´, el qual al principi ens resultava molt graciós potser pels elements que utilitzava i la manera en que els utilitzava.
El segon conte de la Eli va ser explicat en grup, és a dir, mitjançant unes cartes amb elements i personatges diversos les va repartir aleatòriament entre tots els companys de seminari. Ordenadament, tots havíem d’anar llençant al centre de la taula una de les nostres cartes i continuar la historia segons la carta llançada i fent referència i relació al context de la historia del company anterior. La tutora en una jugada magistral, que entre astúcia, picardia i cara, va acabar la historia llençant totes les seves cartes alhora.
Un cop la Eli havia finalitzat la seva explicació dels contes, va començar l’Arantxa a explicar el seu conte titulat `` Els tres porquets´´.
Va donar la casualitat de que una altra companya de la classe tenia uns peluixos dels personatges, i d’aquesta manera l’Arantxa va poder fer del seu conte, una activitat més lúdica i plena de dinamisme.
Més tard, la Berta i la Sara van exposar-nos una noticia d’actualitat publicada al diari digital ``El Periódico´´. Aquesta noticia es titula `` Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años´´, i bàsicament tracta de que el ministre de Educació Ángel Gabilondo proposa cursar el batxillerat en quatre anys, és a dir que arribi l’ensenyança obligatòria fins als 18 anys.
A partir d’aquesta noticia, van sorgir una sèrie de propostes i opinions diferents, les quals es va originar una sèrie de debat, encara que algunes aportacions van allunyar-se de la temàtica tractada.
Valoració:
Penso que aquests contes explicats avui han estat explicats de tal manera que capten l’atenció dels més petits, més que res per els recursos materials que han estat utilitzats.
Molts dels nens que escolten els contes no acaben d’entendre l’argument o no és mostren amb prou capacitat per mostrar aquesta atenció que el conte requereix, però a partir del recurs o suport material el nen pot travessar obstacles que abans el separaven del conte.
Frase de la sessió:
Motivar i divertir facilita l’aprenentatge.
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la bàsicament a explicar contes i a debatre una noticia exposada per la Berta i la Sara.
Els primers contes van ser explicats per la Eli, que va començar per explicar el conte de ``La sopa de pedres´´, el qual al principi ens resultava molt graciós potser pels elements que utilitzava i la manera en que els utilitzava.
El segon conte de la Eli va ser explicat en grup, és a dir, mitjançant unes cartes amb elements i personatges diversos les va repartir aleatòriament entre tots els companys de seminari. Ordenadament, tots havíem d’anar llençant al centre de la taula una de les nostres cartes i continuar la historia segons la carta llançada i fent referència i relació al context de la historia del company anterior. La tutora en una jugada magistral, que entre astúcia, picardia i cara, va acabar la historia llençant totes les seves cartes alhora.
Un cop la Eli havia finalitzat la seva explicació dels contes, va començar l’Arantxa a explicar el seu conte titulat `` Els tres porquets´´.
Va donar la casualitat de que una altra companya de la classe tenia uns peluixos dels personatges, i d’aquesta manera l’Arantxa va poder fer del seu conte, una activitat més lúdica i plena de dinamisme.
Més tard, la Berta i la Sara van exposar-nos una noticia d’actualitat publicada al diari digital ``El Periódico´´. Aquesta noticia es titula `` Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años´´, i bàsicament tracta de que el ministre de Educació Ángel Gabilondo proposa cursar el batxillerat en quatre anys, és a dir que arribi l’ensenyança obligatòria fins als 18 anys.
A partir d’aquesta noticia, van sorgir una sèrie de propostes i opinions diferents, les quals es va originar una sèrie de debat, encara que algunes aportacions van allunyar-se de la temàtica tractada.
Valoració:
Penso que aquests contes explicats avui han estat explicats de tal manera que capten l’atenció dels més petits, més que res per els recursos materials que han estat utilitzats.
Molts dels nens que escolten els contes no acaben d’entendre l’argument o no és mostren amb prou capacitat per mostrar aquesta atenció que el conte requereix, però a partir del recurs o suport material el nen pot travessar obstacles que abans el separaven del conte.
Frase de la sessió:
Motivar i divertir facilita l’aprenentatge.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Seminari: Divendres 06 Novembre.
Presentació del nostre blog:
En l’ultima sessió del seminari, la nostra tutora va introduir-nos i explicar-nos que faríem durant la setmana blanca, també va lliurar-nos un petit llibret on ens explicava la metodologia de les activitats, els seus objectius, els treballs que haurem de fer, etc...
Més tard, vam començar un per un a mostrar i a exposar el nostre blog davant de la tutora de seminari i de la resta de companys. Mostràvem tot allò que teníem fet des de l’inici de curs, com més o menys ho portàvem tot el dia, com les etiquetes, les entrades, etc...
Ha donat molta importància ha arreglar i millorar aspectes del blog com els gadgests de seguidors, fer enllaços a altres blogs, dividir les entrades, ordenar les etiquetes, canviar els fons, etc...
Valoració:
Crec que és molt important portar el blog al dia, i portar-lo ven ordenat i actualitzat, ja que al cap i a la fi és una eina o recurs de treball en el qual d’una manera o una altra mostrem el nostre treball i ens hi quedem reflexats.
Frase sobre la sessió:
L’ordre i l’actualització et poden portar a l’èxit.
En l’ultima sessió del seminari, la nostra tutora va introduir-nos i explicar-nos que faríem durant la setmana blanca, també va lliurar-nos un petit llibret on ens explicava la metodologia de les activitats, els seus objectius, els treballs que haurem de fer, etc...
Més tard, vam començar un per un a mostrar i a exposar el nostre blog davant de la tutora de seminari i de la resta de companys. Mostràvem tot allò que teníem fet des de l’inici de curs, com més o menys ho portàvem tot el dia, com les etiquetes, les entrades, etc...
Ha donat molta importància ha arreglar i millorar aspectes del blog com els gadgests de seguidors, fer enllaços a altres blogs, dividir les entrades, ordenar les etiquetes, canviar els fons, etc...
Valoració:
Crec que és molt important portar el blog al dia, i portar-lo ven ordenat i actualitzat, ja que al cap i a la fi és una eina o recurs de treball en el qual d’una manera o una altra mostrem el nostre treball i ens hi quedem reflexats.
Frase sobre la sessió:
L’ordre i l’actualització et poden portar a l’èxit.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Activitat 3 (Gimp):
-Triar una altra foto i retallar tot allò que ens interessa.
Hem seguit tres passos:
-Hem retallat al nostre gust la fotografia ressaltant les companyes de classe i eliminant el fons. Això ho hem fet anant al llaç de la caja de herramientas, i retallant el perfil de cada figura.
- Desprès hem enfosquit el fons amb el pot de pintura de la caja de herramientas.
- Finalment hem anat a colores i hem modificat el brillo i el contraste.
Puc acabar dient que ha estat una activitat bastant entretinguda però alhora se m’ha fet pesada i hem posava dels nervis quan no hem sortien segons quines accions, o se m’ esborrava allò que havia aconseguit.
Hem seguit tres passos:
-Hem retallat al nostre gust la fotografia ressaltant les companyes de classe i eliminant el fons. Això ho hem fet anant al llaç de la caja de herramientas, i retallant el perfil de cada figura.
- Desprès hem enfosquit el fons amb el pot de pintura de la caja de herramientas.
- Finalment hem anat a colores i hem modificat el brillo i el contraste.
Puc acabar dient que ha estat una activitat bastant entretinguda però alhora se m’ha fet pesada i hem posava dels nervis quan no hem sortien segons quines accions, o se m’ esborrava allò que havia aconseguit.
Activitat 2 (Gimp):
-Triar una segona imatge i retallar-la.
-Modificar el contrast, el color, etc...
-Penjar-ho al blog.
Hem seguit 3 passos:
- Hem anat a la barra d’eines i hem utilitzat la herramienta recortar per retallar la foto desitjada.
- A l’opció de colores, aplicar Umbral, hem modificat la nostra foto.
- Desprès hem penjat la foto original i la modificada al nostre blog.
-Modificar el contrast, el color, etc...
-Penjar-ho al blog.
Hem seguit 3 passos:
- Hem anat a la barra d’eines i hem utilitzat la herramienta recortar per retallar la foto desitjada.
- A l’opció de colores, aplicar Umbral, hem modificat la nostra foto.
- Desprès hem penjat la foto original i la modificada al nostre blog.
Activitat 1 (Gimp):
Activitat Gimp:
Bàsicament, hem començat aquesta sessió per fer fotografies amb les càmeres digitals que cadascú havia portat, entre nosaltres o a tot allò que volguéssim.
Com que jo m’havia deixat la càmera, més tard ham van passar un petit recull de fotografies perquè jo pogués realitzar aquesta activitat amb el Gimp.
Per començar crec que és important descriure amb poques paraules que és el ‘’Gimp’’. El Gimp és una eina orientada a la creació, edició i tractament d’imatges i fotografies sense necessitat de tenir coneixements avançats.
Activitat 1:
-Tracta d’agafar una imatge i posar-la al programa.
- Desprès modificar la grandària.
- Finalment fer-la més petita i penjar-la al blog.
L’hem reduït de 2592 x 3888 a 350 x 525 píxels.
Hem seguit tres passos:
-Hem anat a la opció de imagen.
-Desprès a tamaño de imagen.
-Reduir el mida de píxels.
Bàsicament, hem començat aquesta sessió per fer fotografies amb les càmeres digitals que cadascú havia portat, entre nosaltres o a tot allò que volguéssim.
Com que jo m’havia deixat la càmera, més tard ham van passar un petit recull de fotografies perquè jo pogués realitzar aquesta activitat amb el Gimp.
Per començar crec que és important descriure amb poques paraules que és el ‘’Gimp’’. El Gimp és una eina orientada a la creació, edició i tractament d’imatges i fotografies sense necessitat de tenir coneixements avançats.
Activitat 1:
-Tracta d’agafar una imatge i posar-la al programa.
- Desprès modificar la grandària.
- Finalment fer-la més petita i penjar-la al blog.
L’hem reduït de 2592 x 3888 a 350 x 525 píxels.
Hem seguit tres passos:
-Hem anat a la opció de imagen.
-Desprès a tamaño de imagen.
-Reduir el mida de píxels.
dijous, 5 de novembre del 2009
Seminari: Dimarts 03 Novembre.
Conte, noticies,entorn sonor i debat:
En l’ultima sessió del seminari, la Vanessa Novell va iniciar-la tot explicant un conte fent referència a la castanyada. Ha sigut un conte molt entretingut i participatiu, en el qual els nens podien cantar i participar en les diferents situacions de la historia.
Desprès d’aquesta breu activitat, l’Arantxa i la Berta ens han presentat una noticia publicada al diari ‘’ El País’’ en la que tracta de la digitalització de les aules. Un cop presentada i comentada aquesta noticia, aquestes dues companyes ens han proposat una activitat en forma de debat en la qual havíem de defensar o criticar la distracció dels nens davant els ordinadors, tot partint la classe en dos grups.
Tot seguit l’Arantxa Velasco i la Cristina ens han exposat una altra noticia que tracta de la necessitat de obtenir més auxiliars a educació infantil per part de les escoles.
Segons la noticia, ens diu que no donen una auxiliar si entre les dues classes no arriben a un nombre de 42 nens, i per aquesta raó molt dels pares d’aquests nens troben que hi ha una necessitat important i reivindiquen la seva opinió sobre la llei.
En aquesta mateixa exposició, aquestes dues companyes també ens preparen una activitat més dinàmica per treballar aspectes d’aquesta noticia. Es basava en repartir un paperet a cadascú i segons els paper assignat havíem d’adoptar un rol o un altre i representar-lo mitjançat un debat a classe. Els rols eren els següents: pares de fills amb problemes, directors, subdirectors, auxiliars, administratius econòmics, etc...
Més tard, la Berta Hinojosa i l'Arantxa ens van presentar l’activitat de l’entorn sonor. Aquestes ens van parlar dels sons dins de casa seva ( el 90% eren de coses tecnològiques), els sons o sorolls fora de casa seva, i els que hi havia quan anaven de casa a la universitat ( amb moto o amb cotxe).
Finalment, la professora va proposar-nos una activitat molt senzilla, que es basava en que cadascú de nosaltres havia de donar les seves claus a la tutora de seminari, i aquesta dins d’una bossa les havia d’anar traient una a una i fer-les sonar. Nosaltres havíem d’endevinar quines eren les nostres claus tot guiant-nos simplement per el soroll que feien.
Valoració:
Puc dir, que les presentacions de les noticies s’han fet molt més entenedores i interessants quan hem començat a debatre-les i a tractar-les més pràcticament i dinàmicament.
Afegeixo que l’ultima activitat ha estat molt interessant ja que com només per el soroll que produïen unes claus, molts de les persones de la classe han pogut detectar quines eren les seves. Simplement crec que és per la familiaritat amb aquest so, o per algun altre fet desconegut que encara no he pogut descobrir.
Frase sobre la sessió:
Amb una part pràctica, tota presentació resulta més dinàmica.
En l’ultima sessió del seminari, la Vanessa Novell va iniciar-la tot explicant un conte fent referència a la castanyada. Ha sigut un conte molt entretingut i participatiu, en el qual els nens podien cantar i participar en les diferents situacions de la historia.
Desprès d’aquesta breu activitat, l’Arantxa i la Berta ens han presentat una noticia publicada al diari ‘’ El País’’ en la que tracta de la digitalització de les aules. Un cop presentada i comentada aquesta noticia, aquestes dues companyes ens han proposat una activitat en forma de debat en la qual havíem de defensar o criticar la distracció dels nens davant els ordinadors, tot partint la classe en dos grups.
Tot seguit l’Arantxa Velasco i la Cristina ens han exposat una altra noticia que tracta de la necessitat de obtenir més auxiliars a educació infantil per part de les escoles.
Segons la noticia, ens diu que no donen una auxiliar si entre les dues classes no arriben a un nombre de 42 nens, i per aquesta raó molt dels pares d’aquests nens troben que hi ha una necessitat important i reivindiquen la seva opinió sobre la llei.
En aquesta mateixa exposició, aquestes dues companyes també ens preparen una activitat més dinàmica per treballar aspectes d’aquesta noticia. Es basava en repartir un paperet a cadascú i segons els paper assignat havíem d’adoptar un rol o un altre i representar-lo mitjançat un debat a classe. Els rols eren els següents: pares de fills amb problemes, directors, subdirectors, auxiliars, administratius econòmics, etc...
Més tard, la Berta Hinojosa i l'Arantxa ens van presentar l’activitat de l’entorn sonor. Aquestes ens van parlar dels sons dins de casa seva ( el 90% eren de coses tecnològiques), els sons o sorolls fora de casa seva, i els que hi havia quan anaven de casa a la universitat ( amb moto o amb cotxe).
Finalment, la professora va proposar-nos una activitat molt senzilla, que es basava en que cadascú de nosaltres havia de donar les seves claus a la tutora de seminari, i aquesta dins d’una bossa les havia d’anar traient una a una i fer-les sonar. Nosaltres havíem d’endevinar quines eren les nostres claus tot guiant-nos simplement per el soroll que feien.
Valoració:
Puc dir, que les presentacions de les noticies s’han fet molt més entenedores i interessants quan hem començat a debatre-les i a tractar-les més pràcticament i dinàmicament.
Afegeixo que l’ultima activitat ha estat molt interessant ja que com només per el soroll que produïen unes claus, molts de les persones de la classe han pogut detectar quines eren les seves. Simplement crec que és per la familiaritat amb aquest so, o per algun altre fet desconegut que encara no he pogut descobrir.
Frase sobre la sessió:
Amb una part pràctica, tota presentació resulta més dinàmica.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Cultura i programa lliure.
La cultura lliure penso que tracta de crear una sèrie de valors informàtics i tecnològics per tal de que hi hagi un mínim de normes perquè ningú practiqui un tipus de corrupció.
A partir d’aquesta cultura lliure entenem el concepte d’ unió, on tothom pot passar-se informació entre ells i sobretot on tothom pugui accedir a tota la informació que necessiti. Es parla de cultura lliure a nivell de globalització. És el fet de permetre que no hi hagi cap mena de prohibició ni dificultat a l'hora d'utilitzar els programes o a l'hora d'obrir els arxius segons el programa amb el que han estat creats.
Fent referència a aquest tema, podem dir que hem estat parlant i comentant-lo a classe desprès de que tothom es llegeixi uns links que apareixen en el blink, i ens donen tota la informació necessària per tal d’entendre aquest programa i cultura lliure.
Desprès de comentar en grup tot allò que fa referència a aquesta temàtica, hem posat en comú una activitat que havíem de fer a traves del blink i que ens exemplifica unes quantes situacions en les quals exposa la cultura lliure, però hem de escollir la més incorrecta i la més correcta, i justificar-ho.
Exercici:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet.
Podem dir que és potser un exemple una mica massa exagerat, ja que aquesta afirmació no la trobarem en cap professor d’educació física del món, ja que no és coherent imposar una marca de bambes per molt bones que siguin, quan no tothom es pot adaptar al mateix pressupost.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Podem dir que tampoc és la més correcta de totes, ja que de moment no ens proposa que anem a internet a cercar informació i desprès que la exposem en un programa d’escriptura, sinó que ens indica el programa concret i no ens deixa o no ens proposa utilitzar-ne un altre.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Bàsicament, podem dir que aquest exemple és com l’anterior, és a dir, el professor dicta el programa que han d’utilitzar els alumnes sense deixar llibertat per escollir-ne un altre.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
Crec que aquesta és la més correcta de totes , ja que si ens fixem bé en com esta redactat, no ens especifica necessariament que postals s’hagi de pagar, es pot deduir que les poden regalar, i tampoc ens indica necessariament quines hem de comprar, és a dir, que tenim la llibertat de comprar la que vulguem.
En definitiva, prenem per més correcta la ‘’D’’, ja que és la que ens exemplifica millor la cultura lliure.
pd: sento penjar-ho tard.
A partir d’aquesta cultura lliure entenem el concepte d’ unió, on tothom pot passar-se informació entre ells i sobretot on tothom pugui accedir a tota la informació que necessiti. Es parla de cultura lliure a nivell de globalització. És el fet de permetre que no hi hagi cap mena de prohibició ni dificultat a l'hora d'utilitzar els programes o a l'hora d'obrir els arxius segons el programa amb el que han estat creats.
Fent referència a aquest tema, podem dir que hem estat parlant i comentant-lo a classe desprès de que tothom es llegeixi uns links que apareixen en el blink, i ens donen tota la informació necessària per tal d’entendre aquest programa i cultura lliure.
Desprès de comentar en grup tot allò que fa referència a aquesta temàtica, hem posat en comú una activitat que havíem de fer a traves del blink i que ens exemplifica unes quantes situacions en les quals exposa la cultura lliure, però hem de escollir la més incorrecta i la més correcta, i justificar-ho.
Exercici:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet.
Podem dir que és potser un exemple una mica massa exagerat, ja que aquesta afirmació no la trobarem en cap professor d’educació física del món, ja que no és coherent imposar una marca de bambes per molt bones que siguin, quan no tothom es pot adaptar al mateix pressupost.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Podem dir que tampoc és la més correcta de totes, ja que de moment no ens proposa que anem a internet a cercar informació i desprès que la exposem en un programa d’escriptura, sinó que ens indica el programa concret i no ens deixa o no ens proposa utilitzar-ne un altre.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Bàsicament, podem dir que aquest exemple és com l’anterior, és a dir, el professor dicta el programa que han d’utilitzar els alumnes sense deixar llibertat per escollir-ne un altre.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
Crec que aquesta és la més correcta de totes , ja que si ens fixem bé en com esta redactat, no ens especifica necessariament que postals s’hagi de pagar, es pot deduir que les poden regalar, i tampoc ens indica necessariament quines hem de comprar, és a dir, que tenim la llibertat de comprar la que vulguem.
En definitiva, prenem per més correcta la ‘’D’’, ja que és la que ens exemplifica millor la cultura lliure.
pd: sento penjar-ho tard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
