PresentacióN Grrreta1
View more presentations from blanquerna.
dilluns, 21 de desembre del 2009
El Parlament Francès no accepta la llei per a tallar Internet:
Aquesta noticia destaca que el Parlament francès ha suspès el projecte de la llei que permetia la suspensió fins a un any de la connexió a Internet d’usuaris que reincideixin en la descàrrega il•legal de continguts audiovisuals.
El projecte d’aquesta nova llei no va tenir èxit a causa de l’absència de molts diputats, inclús del partit governant UMP, i la no acceptació va ser aplaudida pels d’esquerra. Aquest text pretenia que el usuari que hagués reincidit amb la descàrrega il•legal d’audiovisuals estigues sancionat un any sense Internet i al mateix temps obligant-lo a pagar la seva connexió.
En una votació a mà alçada 15 diputats van botar a favor del text i 21 en contra, la no acceptació del text no vol dir que es suspengui la llei, és a dir, que pot tornar a ser presentada per el Govern.
El projecte d’aquesta nova llei no va tenir èxit a causa de l’absència de molts diputats, inclús del partit governant UMP, i la no acceptació va ser aplaudida pels d’esquerra. Aquest text pretenia que el usuari que hagués reincidit amb la descàrrega il•legal d’audiovisuals estigues sancionat un any sense Internet i al mateix temps obligant-lo a pagar la seva connexió.
En una votació a mà alçada 15 diputats van botar a favor del text i 21 en contra, la no acceptació del text no vol dir que es suspengui la llei, és a dir, que pot tornar a ser presentada per el Govern.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Síntesi del meu blog:
Per tal de tancar aquest bloc durant les vacances de Nadal puc acabar fent una petita síntesis de l’experiència viscuda durant aquest curs en l’ utilització i la gestió d’aquest bloc de caràcter educatiu i universitari.
Apart d’aprendre a utilitzar el bloc i una pila de programes informàtics que la majoria desconeixíem, crec que el més important ha estat aprendre una mica més a buscar i gestionar l’ informació necessària per desenvolupar l’activitat.
Hem pogut desenvolupar-nos en l’àmbit informàtic tot tocant programes d’edició d’imatges com el Gimp, programes per realitzar presentacions com el Power Point, d’altres per fer vídeos i presentacions tipus pel•lícula amb vídeo, imatge i so com el Movie Maker, software lliure d’edició d’activitats multimèdia com el JClic, programes d’edició d’àudio com l’Audacity, etc… Però penso que el més important ha estat aprendre a gestionar-los i a col•locar-los dins del nostre blog, ja que en molts casos s’havien de penjar primer al slideshare i desprès copiar la URL per penjar-ho al nostre blog.
Puc afegir, que apart de penjar l’activitat realitzada per cadascú de nosaltres també hem agut de plantejar-la i explicar detalladament alguns dels passos seguits durant la seva realització, i d’aquesta manera sempre podem consultar algun problema.
D’altra banda el blog no només ens ha servit per explicar tot allò realitzat per la classe de TIC, sinó per portar al dia el diari del nostre seminari. Penso que això de seguir un diari i anar portant al dia totes les classe i activitats desenvolupades al seminari serveix res més que per mostrar més atenció, no faltar a classe, i ser més conscients del que estem treballant nosaltres i els nostres companys.
Un cop feta una petita síntesis del que ha estat per mi el blog, puc subratllar les dues activitats de TIC que m’han resultat més interessants.
D’una banda penso que molta gent també ha coincidit amb la meva opinió al dir que el JClic ha estat un dels programes més beneficiosos, interessants i originals que hem pogut veure durant aquest curs, ja que al principi ha costat bastant d’arrancar, puc dir que desprès s’ha fer d’allò més fàcil. Puc afegir que ha és un dels programes més profitosos i més pràctics per utilitzar desprès amb els nens en la nostra etapa docent, ja que mitjançant els jocs del JClic podem utilitzar qualsevol temàtica per desenvolupar-la i així treballar amb els nens allò que més ens interessa d’una forma fàcil i divertida.
D’altra banda podem destacar el Movie Maker com un dels programes que també m’han semblat més rellevants en aquest curs, ja que és un software molt utilitzat per editar videos mitjançant imatges i àudio. Puc dir que anteriorment havia vist vídeos d’aquests al youtube i sempre m’he preguntat quina seria la metodologia per editar-los, però ara que ho sabem m’adono de que no es gaire difícil crear-los. Aquest, com el JClic també pot resultar una eina importat per utilitzar-la amb els nens en l’etapa d’educació infantil, perquè alhora de recopilar moments i excursions podria ser una eina important.
Aquí podeu veure un exemple pràctic de l’ utilització d’aquests dos programes:
JClic i Movie Maker
Com a conclusió final puc afegir que ha estat una experiència important ja que utilitzar les
tecnologies en l’àmbit de l’educació és un pas progressista i de futur, per enfocar l’educació cap a una metodologia més experimental.
Apart d’aprendre a utilitzar el bloc i una pila de programes informàtics que la majoria desconeixíem, crec que el més important ha estat aprendre una mica més a buscar i gestionar l’ informació necessària per desenvolupar l’activitat.
Hem pogut desenvolupar-nos en l’àmbit informàtic tot tocant programes d’edició d’imatges com el Gimp, programes per realitzar presentacions com el Power Point, d’altres per fer vídeos i presentacions tipus pel•lícula amb vídeo, imatge i so com el Movie Maker, software lliure d’edició d’activitats multimèdia com el JClic, programes d’edició d’àudio com l’Audacity, etc… Però penso que el més important ha estat aprendre a gestionar-los i a col•locar-los dins del nostre blog, ja que en molts casos s’havien de penjar primer al slideshare i desprès copiar la URL per penjar-ho al nostre blog.
Puc afegir, que apart de penjar l’activitat realitzada per cadascú de nosaltres també hem agut de plantejar-la i explicar detalladament alguns dels passos seguits durant la seva realització, i d’aquesta manera sempre podem consultar algun problema.
D’altra banda el blog no només ens ha servit per explicar tot allò realitzat per la classe de TIC, sinó per portar al dia el diari del nostre seminari. Penso que això de seguir un diari i anar portant al dia totes les classe i activitats desenvolupades al seminari serveix res més que per mostrar més atenció, no faltar a classe, i ser més conscients del que estem treballant nosaltres i els nostres companys.
Un cop feta una petita síntesis del que ha estat per mi el blog, puc subratllar les dues activitats de TIC que m’han resultat més interessants.
D’una banda penso que molta gent també ha coincidit amb la meva opinió al dir que el JClic ha estat un dels programes més beneficiosos, interessants i originals que hem pogut veure durant aquest curs, ja que al principi ha costat bastant d’arrancar, puc dir que desprès s’ha fer d’allò més fàcil. Puc afegir que ha és un dels programes més profitosos i més pràctics per utilitzar desprès amb els nens en la nostra etapa docent, ja que mitjançant els jocs del JClic podem utilitzar qualsevol temàtica per desenvolupar-la i així treballar amb els nens allò que més ens interessa d’una forma fàcil i divertida.
D’altra banda podem destacar el Movie Maker com un dels programes que també m’han semblat més rellevants en aquest curs, ja que és un software molt utilitzat per editar videos mitjançant imatges i àudio. Puc dir que anteriorment havia vist vídeos d’aquests al youtube i sempre m’he preguntat quina seria la metodologia per editar-los, però ara que ho sabem m’adono de que no es gaire difícil crear-los. Aquest, com el JClic també pot resultar una eina importat per utilitzar-la amb els nens en l’etapa d’educació infantil, perquè alhora de recopilar moments i excursions podria ser una eina important.
Aquí podeu veure un exemple pràctic de l’ utilització d’aquests dos programes:
JClic i Movie Maker
Com a conclusió final puc afegir que ha estat una experiència important ja que utilitzar les
tecnologies en l’àmbit de l’educació és un pas progressista i de futur, per enfocar l’educació cap a una metodologia més experimental.
dissabte, 19 de desembre del 2009
Australia instal•larà fibra òptica en el 90% del territori:
Aquesta noticia ha estat publicada en la pàgina d’actualitat empresarial i de les noves tecnologies anomenada siliconnews.es.
Ens explica que el primer ministre d’Austràlia anomenat Kevin Rudd, havia promès en la campanya electoral de 2007 que construiria una xarxa d’alta velocitat que estigues disponible en totes les cases i empreses del país. El ministre ha començat a complir amb la seva promesa.
Kevin Rudd va anunciar el inici del treball per a instal•lar la infraestructura necessària i portar fibra òptica al 90% del territori de la nació. El cost d’aquest projecte val uns 43.000 milions de dòlars australians, és a dir, uns 23.000 milions de euros. Aquest pressupost anteriorment esmentat se n’ocupara l’estat i el sector privat. Aquesta futura xarxa serà capaç d’arribar fins als 100 Megasbits per segon, i esta prevista que estigui acabada en vuit anys. El 10% de l’altra població que es quedi sense fibra òptica, el Govern implantarà una tecnologia inalàmbrica amb velocitats de 12 Megabites per segon.
La Generalitat valenciana diu que "l'ordinador que ofereix Zapatero" pot causar danys visuals als alumnes com miopia
Aquesta noticia va ser publicada el 14 de desembre d’aquest any per el diari PUNT.cat (València).
El conseller d'Educació de la Generalitat valenciana (Alejandro Font de Mora) ha dit que els 125 euros que dona el Govern Espanyol per a finançar la compra d'ordinadors portàtils per a alumnes dins del programa Escola 2.0, aquests no suposen el 50% del cost real i només permeten adquirir uns equips de mida petita que poden causar problemes de salut en els menors. "L'ordinador que ofereix Zapatero pot provocar danys visuals als petits, com la miopia", ha afirmat el representant de l'executiu autonòmic citant un estudi de la Fundació Oftalmològica del Mediterrani.
El conseller ha enumerat deu raons per les quals la Comunitat no se sumarà, com a mínim en esta primera edició al programa, i ha recalcat que "ha estat el Ministeri el que ha dit que no" mitjançant un escrit transmès a la Conselleria el passat 3 de desembre en el qual no acceptava les peticions del Govern autònom.
El conseller d'Educació de la Generalitat valenciana (Alejandro Font de Mora) ha dit que els 125 euros que dona el Govern Espanyol per a finançar la compra d'ordinadors portàtils per a alumnes dins del programa Escola 2.0, aquests no suposen el 50% del cost real i només permeten adquirir uns equips de mida petita que poden causar problemes de salut en els menors. "L'ordinador que ofereix Zapatero pot provocar danys visuals als petits, com la miopia", ha afirmat el representant de l'executiu autonòmic citant un estudi de la Fundació Oftalmològica del Mediterrani.
El conseller ha enumerat deu raons per les quals la Comunitat no se sumarà, com a mínim en esta primera edició al programa, i ha recalcat que "ha estat el Ministeri el que ha dit que no" mitjançant un escrit transmès a la Conselleria el passat 3 de desembre en el qual no acceptava les peticions del Govern autònom.
Seminari: Dimarts 15 Desembre.
Els videojocs poden tenir una influencia positiva en l’educació dels nens:
En l’ultima sessió d’aquest seminari vam acabar totes les activitats pendents que ens quedaven per exposar. Vam exposar els entorns sonors, els contes i la noticia la qual va generar un ampli debat.
Va començar la Laura Cortada per explicar-nos la llegenda de Sant Jordi, que mitjançant l’ordinador portàtil com a suport material va desenvolupar-nos aquesta historia molt ven il•lustrada, però alhora una mica relentitzada.
Seguidament va ser el meu torn, i vaig començar a explicar un conte infantil el qual participava un pollet anomenat groguet com a protagonista. Aquest conte s’anomenava ‘’groguet’’, i tractava d’un pollet acabat de néixer que busca amb la ajuda d’altres animals els seus germanets desapareguts. Durant el llarg camí es troba amb animalets com una tortuga, un cocodril, una serp, un ànec, un ornitorinc, dos cignes, etc... fins que finalment troba als seus germanets acabats de néixer. Tot seguit vaig explicar un altre conte inventat per mi l’any passat en l’etapa del mòdul d’educació infantil, anomenat ‘’L’Enfadat’’.
Més tard el nostre company Eloy va explicar un conte infantil el qual es basava en el primer dia d’escola del famós personatge anomenat Teo. Aquest conte crec que és important per als nens ja que segueix una sèrie de valors, normes, hàbits i rutines que han de seguir els nens a l’escola.
Un cop acabats tots els contes, la Laura, l’Eloy i jo vam donar pas a la presentació de la noticia la qual ens va quatre pinzellades de la influencia positiva dels videojocs en l’educació dels nens, això si, tot utilitzant-los amb un cert control i ordre, i sense arribar a transformar-se en un hàbit.
Tot seguit podem llegir aquesta noticia publicada el 18 de Novembre per el diari el Pais.com.
Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños:
Un estudio de la Universidad de Granada con 266 niños de 11 a 16 años pone en relación el juego con varios tipos de inteligencia EFE - Granada - 13/11/2009
Los videojuegos pueden llegar a tener una influencia positiva en la educación de los niños y, utilizados de forma moderada, no perjudican a su rendimiento académico, según una investigación realizada por el departamento de Didáctica de la Expresión Musical, Plástica y Corporal de la Universidad de Granada. El estudio, realizado por Ángeles Llorca Díez, analizó una muestra formada por 266 participantes con edades comprendidas entre los 11 y los 16 años, junto con sus correspondientes padres, según ha informado la Universidad de Granada.
El trabajo pretendía investigar si las actitudes de los usuarios ante los videojuegos y la forma en que los utilizan repercuten significativamente en variables cognitivas, en concreto en la inteligencia espacial, la autoeficacia y el rendimiento académico. A los menores participantes se les hizo una entrevista semiestructurada, una encuesta sobre uso y preferencias con los videojuegos, dos test de inteligencia y un inventario de autoeficacia, mientras que los padres rellenaron una encuesta sobre opinión, conocimiento y actitudes personales ante los videojuegos.
La investigación ha revelado que los varones no sólo juegan más que las chicas, sino que empiezan desde muy pequeños, resultado que podría estar relacionado con una influencia "claramente cultural". El estudio también ha apreciado que los participantes, a medida que juegan con mayor frecuencia, lo hacen más tiempo, lo que a juicio de la autora "confirma la preocupación de algunos investigadores sobre la posibilidad de que algunos videojuegos creen adicción".
También hay diferencias de género en cuanto a lo que los jóvenes exigen a los videojuegos, de modo que los varones son más rigurosos que las chicas y prefieren juegos que sean realistas e impactantes y les planteen retos que les permitan competir, e incluyan elementos gráficos y sonoros elaborados. Más de la mitad de los padres encuestados tiene una opinión desfavorable sobre los videojuegos, aunque los siguen comprando para sus hijos y no adoptan criterios de protección en el momento de adquirirlos (en el mejor de los casos, respetan la edad recomendada).
Según la investigación, la variable del rendimiento académico "no sólo se ve afectada por el uso de los videojuegos, sino que las horas de estudio y la percepción de autoeficacia se han evidenciado predictoras del éxito escolar". Casi un tercio de los adolescentes juega sólo los fines de semana, y "en realidad son pocos los que juegan a diario", según la investigación, que indica que más de un 40% de los niños juega entre una y dos horas cada vez que lo hacen y sólo un 7% lo hace durante más de tres horas. El estudio también arroja resultados como que un 40% de los encuestados tiene problemas derivados del uso de videojuegos, pero un análisis más pormenorizado establece que el mayor porcentaje corresponde a que "alguien le dice que juega demasiado", seguido de las "discusiones con los padres".
Petita conclusió de la noticia:
Pensem que amb un determinat ordre, control, i sense arribar a l’hàbit els videojocs poden ajudar a millorar moltes de les capacitats motrius i cognitives de les que ens parlaven els articles presentats a classe anteriorment. Però és molt important sempre tenir cura de l’edat, del tipus de videojoc i del temps dedicat per els nens, que apart de desenvolupar moltes capacitats positives, també en pot desenvolupar d’altres de molt negatives.
Tot seguit vaig donar pas a la presentació del meu entorn sonor, els qual vaig dividir-lo en sons escoltats a casa i sons escoltats de casa a la universitat.
Els sons escoltats a casa els he dividit en:
Sons escoltats des de que hem llevo fins que vaig a la universitat...
-El despertador a primera hora del mati.
- Els nens que van cap a l’escola.
- El so del vent.
- El soroll del riu.
- Els altres timbres dels veïns.
- La música dels veïns.
- El microones quan escalfo el dinar.
-Els cotxes i les motos que passen per davant de casa.
- El rellotge.
- L’ocell que tenim al balcó.
Sons un cop torno de Blanquerna...
-Quan truco a la porta.
-L’ascensor.
-La cuina quan el meu tiet fa el sopar.
- La televisió del menjador.
- El soroll que fa l’ordinador quan s’encén.
- Quan el meu tiet i la meva tieta discuteixen a la cuina.
-La cadena del lavabo.
-Un nen petit que viu al costat que sempre plora.
-Quan surto al balcó a fumar sento els borratxos.
-L’ambulància.
- Més cotxes.
- El rellotge de la meva habitació.
Sons escoltats des de casa fins a Blanquerna:
-Quan tanco la porta.
-Quan baixo per l’ascensor.
-La gent del bar del costat.
-Els nens que van cap a l’escola.
-Cotxes i motos.
-Els avis que estan al banc.
-El vent.
-La gent del metro.
-El soroll del metro al tancar-se les portes.
-La veu del metro que indica les parades.
-Els músics que toquen pel metro.
-Els cotxes al sortir del metro.
-La gent que passa pel carrer
Sons agradables: l’ocell del meu balcó, la música del metro, el so de l’aigua del riu…
Sons desagradables: El rellotge, el soroll del metro, la música del veí, els borratxos a la nit, els nens a les 9 del mati, el vent, l’ambulància.
Un cop vaig acabar de presentar el meu entorn sonor, l’Eloy Gaspar i la Sara Palomino van exposar els seu, tots dos ben diferents.
Valoració:
Penso que explicar un conte infantil davant de companys de classe no suposa la mateixa motivació, la mateixa llibertat expressiva i el mateix to alhora d’explicar el conte. Puc afegir que també cohibeix una mica, mentre que explicar-lo davant de nens et deixes anar d’una altra manera.
Frase de la sessió:
Tot amb un cert control i ordre pot arribar a ser positiu.
dimarts, 15 de desembre del 2009
Google Docs:
En l’ultima sessió de gestió de la informació i TIC, apart de repassar les característiques que haurien de complir tots els nostres blocs, la professora va fer-nos quatre pinzellades del programa Google Docs i vam fer una petita activitat pràctica.
Google Docs és un programa gratuït basat en web per crear documents en línea amb la possibilitat de col•laborar amb grup. Incorpora un processador de textos, una fulla de càlcul, programa de presentació bàsic i un editor de formularis destinats a enquestes.
Podem crear també documents de text, fulles de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o enviant-los utilitzant el correu electrònic. Els arxius s’emmagatzemen en els servidors de Google. Aquests arxius emmagatzemats poden ser exportats en diversos formats estàndard o ser enviats per correu.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Seminari: Divendres 11 desembre.
Debat sobre la pel•lícula:
En l’ultima sessió del seminari, es van explicar un parell de contes, es van desenvolupar quatre entorns sonors vistos des de diferents punts de vista, i vam acabar la sessió debatent i comentant una sèrie de preguntes sobre la pel•lícula Billy Elliot, vista el divendres passat.
Podem començar per parlar del conte explicat per la Cristina Almazán, anomenat ‘’ la cuca de llum’’. En aquest conte s’han utilitzat petites titelles de paper com a recurs material, i bàsicament a girat entorn al desig de transformació d’aquesta cuca en diferents animals, com per exemple un grill, un centpeus, una mosca. Crec que la moralina d’aquest conte ha estat que cadascú ha de ser un mateix, sense pensar en ser una altra persona.
D’altra banda, la Irene Gras ens ha explicat un conte de les tres bessones en versió nadalenca. Aquest conte afavoreix l’aprenentatge dels colors i dels elements nadalencs.
Pel que fa als entorns sonors, la Eli ens ha presentat una activitat ben original i diferent ha la resta. Ha començat per explicar-nos tots els sorolls que sentia de dilluns a divendres, i desprès els que sentia el cap de setmana ( que segons ella n’hi havia molts més). Desprès ens ha plantejat una activitat la qual tractava d’endevinar una sèrie de sorolls que ella havia gravat des de que sortia de casa fins que arribava a l’escola.
Els sons que he pogut deduir han estat:
- Petjades.
- El vent.
- La porta.
- Una moto.
- Veus.
- Una altra moto.
- El tren.
- Persones parlant.
- Nens d’una escola.
- Els pares dels nens.
Desprès ens ha fet una exemple d’entorn sonor dins l’auditori durant un concert, i ens ha exemplificat tots aquells sorolls que es poden estalviar per tant de no molestar.
Desprès la Laura Moragas ens ha fet un entorn sonor també bastant diferent. Ens ha presentat l’entorn en un dia en que ella va anar a buscar bolets. I desprès, quan ella sap el que fan els seus nens a l’habitació depenent dels sons que percep.
Aquesta activitat han acabat per exposar-la l’Arantxa ( tot destacant els camions que sens habitualment sota de casa seva) i la Irene ( donant importància a la gran contaminació acústica produïda principalment per nosaltres mateixos).
D’altra banda hem acabat la sessió per debatre i comentar una sèrie de preguntes que fan referència a la temàtica de la pel•lícula Billy Elliot.
Podem dir que han sorgit diferents opinions sobre generes masculins i femenins, i capacitats i activitats destinades o realitzades per alguns d’aquests generes. Això ho relacionem molt amb la pel•lícula, ja que el protagonista sofreix una discriminació de gènere, ja que pel que fa a aquella època ( i encara avui dia no esta del tot normalitzat) estava mal vist que un nen participes en activitats destinades bàsicament per a nenes.
Valoració:
Penso que alguns dels entorns sonors presentats en aquesta sessió han estat molt originals i alhora diferents, ja que hem pogut escoltar nosaltres mateixos aquests sons els quals no parem mai atenció.
Pel que fa al debat de la pel•lícula, hem pogut debatre i intercanviar opinions sobre qüestions de gènere i de sexe, les quals la societat encara no té gaire clares tot i estar en els temps en que estem.
Frase de la sessió:
Gaudim actualment d’un moment de transició de valors.
En l’ultima sessió del seminari, es van explicar un parell de contes, es van desenvolupar quatre entorns sonors vistos des de diferents punts de vista, i vam acabar la sessió debatent i comentant una sèrie de preguntes sobre la pel•lícula Billy Elliot, vista el divendres passat.
Podem començar per parlar del conte explicat per la Cristina Almazán, anomenat ‘’ la cuca de llum’’. En aquest conte s’han utilitzat petites titelles de paper com a recurs material, i bàsicament a girat entorn al desig de transformació d’aquesta cuca en diferents animals, com per exemple un grill, un centpeus, una mosca. Crec que la moralina d’aquest conte ha estat que cadascú ha de ser un mateix, sense pensar en ser una altra persona.
D’altra banda, la Irene Gras ens ha explicat un conte de les tres bessones en versió nadalenca. Aquest conte afavoreix l’aprenentatge dels colors i dels elements nadalencs.
Pel que fa als entorns sonors, la Eli ens ha presentat una activitat ben original i diferent ha la resta. Ha començat per explicar-nos tots els sorolls que sentia de dilluns a divendres, i desprès els que sentia el cap de setmana ( que segons ella n’hi havia molts més). Desprès ens ha plantejat una activitat la qual tractava d’endevinar una sèrie de sorolls que ella havia gravat des de que sortia de casa fins que arribava a l’escola.
Els sons que he pogut deduir han estat:
- Petjades.
- El vent.
- La porta.
- Una moto.
- Veus.
- Una altra moto.
- El tren.
- Persones parlant.
- Nens d’una escola.
- Els pares dels nens.
Desprès ens ha fet una exemple d’entorn sonor dins l’auditori durant un concert, i ens ha exemplificat tots aquells sorolls que es poden estalviar per tant de no molestar.
Desprès la Laura Moragas ens ha fet un entorn sonor també bastant diferent. Ens ha presentat l’entorn en un dia en que ella va anar a buscar bolets. I desprès, quan ella sap el que fan els seus nens a l’habitació depenent dels sons que percep.
Aquesta activitat han acabat per exposar-la l’Arantxa ( tot destacant els camions que sens habitualment sota de casa seva) i la Irene ( donant importància a la gran contaminació acústica produïda principalment per nosaltres mateixos).
D’altra banda hem acabat la sessió per debatre i comentar una sèrie de preguntes que fan referència a la temàtica de la pel•lícula Billy Elliot.
Podem dir que han sorgit diferents opinions sobre generes masculins i femenins, i capacitats i activitats destinades o realitzades per alguns d’aquests generes. Això ho relacionem molt amb la pel•lícula, ja que el protagonista sofreix una discriminació de gènere, ja que pel que fa a aquella època ( i encara avui dia no esta del tot normalitzat) estava mal vist que un nen participes en activitats destinades bàsicament per a nenes.
Valoració:
Penso que alguns dels entorns sonors presentats en aquesta sessió han estat molt originals i alhora diferents, ja que hem pogut escoltar nosaltres mateixos aquests sons els quals no parem mai atenció.
Pel que fa al debat de la pel•lícula, hem pogut debatre i intercanviar opinions sobre qüestions de gènere i de sexe, les quals la societat encara no té gaire clares tot i estar en els temps en que estem.
Frase de la sessió:
Gaudim actualment d’un moment de transició de valors.
dijous, 10 de desembre del 2009
Seminari: Divendres 04 Desembre.
Pel•lícula "Billy Elliot":
En l’ultima sessió del seminari, vam veure la pel•lícula anomenada Billy Elliot, la qual tracta d’un jove d’11 anys que vol arribar a ser el millor en la dansa, tot i la seva situació socio-econòmica.
En l’ultima sessió del seminari, vam veure la pel•lícula anomenada Billy Elliot, la qual tracta d’un jove d’11 anys que vol arribar a ser el millor en la dansa, tot i la seva situació socio-econòmica.
Fitxa tècnica:
Dirección: Stephen Daldry.
País: Reino Unido.
Año: 2000.
Duración: 110 min.
Interpretación: Julie Walters (sra. Wilkinson), Jamie Bell (Billy Elliot), Jamie Draven (Tony Elliot), Gary Lewis (padre, Jackie Elliot), Jean Heywood (abuela), Stuart Wells (Michael), Mike Elliot (George Watson), Janine Birkett (madre de Elliot), Nicola Blackwell (Debbie Wilkinson).
Guión: Lee Hall.
Producción: Greg Berman y Jonathan Finn.
Música: Stephen Warbeck.
Fotografía: Brian Tufano.
Montaje: John Wilson.
Diseño de producción: Maria Djurkovic.
Dirección artística: Adam O'Neill.
Vestuario: Stewart Meachem.
Decorados: Tatiana Lund.
Sinopsis: Al 1984, nord d’Anglaterra. Billy és un jove d’11 anys de família minera amb la peculiaritat que li atrau més el ball que el boxa. La professora de ballet de seguida veu en ell un gran talent i decideix donar-li classe d’amagat, sense que se n’adoni el seu pare ni el seu germà gran. No obstant, aquests acabaran per donar-se’n compte i obligaran al nen a allunyar-se d’aquest ‘’ambient per a nenes’’, deixant-lo a càrrec de la seva avia. Fins que finalment es donen compte de la gran habilitat de Billy en el ball.
Valoració: Penso que és un exemple de una història en que un nen lluita contra els estereotips i els prejudicis d’un poble de mentalitat molt tancada, però d’altra banda només se l’accepta i se’l respecta quan queda demostrat que té grans aptituds per allò que l’entusiasma.
Frase de la sessió: Per més que s’intenti fingir en la vida, no hi ha res més meravellós que ser autèntic, i així ser verdaderament feliç.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Seminari: Dimarts 01 Desembre.
Setmana D’Activitats ExtraordinàRies
View more presentations from blanquerna.
Presentació del Power Point o Movie Maker de la setmana d’activitats:
En l’ultima sessió del seminari vam presentar cadascú el seu recurs que englobava la setmana d’activitats tan utilitzant un Power o un Movie Maker.
La majoria de companys de la classe van utilitzar el Movie Maker, però jo personalment vaig utilitzar el Power Point perquè em resultava més fàcil expressar textualment el que hem extret de cada activitat.
Vaig utilitzar una selecció de fotografies fetes per mi durant cada activitat de la setmana i vaig expressar principalment que havia après o que havia extret de cada activitat diària, i que trobava interessant com a futur educador.
Els recursos que utilitzaven les altres companyes hem van resultar també molt interessants i més fàcils de veure ja que moltes de les opinions expressades estaven reflectides amb la veu i no textualment, també n’hi havien alguns que prescindien de veu i optaven per la música com a recurs auditiu.
Vaig trobar també molt interessant aquells que alternaven la fotografia amb el vídeo.
Valoració:
Crec que cadascú a expressat la setmana com més li a agradat. Penso que la varietat de recursos i maneres de fer depèn de l’entusiasme de cada persona, i del resultat extret al final de la setmana extraordinària d’activitats.
Frase de la sessió:
Exprimir al màxim els recursos disponibles.
dijous, 3 de desembre del 2009
Esports JClic:
Per veure l'activitat: Jclic
JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d’activitats educatives multimèdia, desenvolupat en el llenguatge de programació Java.
En l’activitat pràctica d’aquest programa, el meu company ( Sergio) i jo hem triat la temàtica dels esports, destinada a nens i nenes de P5. És una temàtica fàcil de treballar, crec que dona molt joc, i és fàcil trobar imatges d’Internet. Tot hi que al principi ens ha costat molt d’esbrinar com funcionava i les possibilitats que tenia el programa, al final crec que ens en hem sortit bastant bé. Puc afegir que vam tenir la mala sort de tornar a repetir l’activitat un altre cop, perquè degut a problemes informàtics no vam aconseguir obrir el que teníem guardat.
Passos que vam seguir:
- Descarregar el programa de software lliure JClic.
- Buscar imatges d’esports a Internet.
- Fer un recull i selecció d’imatges interessants i posar-les dins el programa.
- Completar l’ informació principal del JClic.
- Triar els diferents models d’activitats possibles.
- Començar a utilitzar els models d’activitats ( puzles, sopes de lletres, relacions simples, completar frases, etc) i relacionar-ho tot utilitzant les imatges anteriorment seleccionades.
- Buscar un bon fons que defineixi la temàtica, i desenvolupar-lo en cadascuna de les activitats realitzades.
- Gravar amb la nostra veu una frase que indiqui quan ens equivoquem o quan fem correctament una activitat ( ‘’Molt bé!!!’’, ‘’Torna-ho a intentar’’).
- Finalment hem penjat amb dificultat l’activitat en el nostre bolg, tot penjant-lo abans al blink i seguint els passos indicats per la professora.
D’altra banda podem esmentar una sèrie d’objectius que volem assolir mitjançant aquesta activitat:
-Adquirir vocabulari propi de cada esport.
-Diferenciar el material utilitzat en cada esport.
-Fonamentar una sèrie de normes i valors en el joc.
-Desenvolupar l’hàbit de l’esport en els més petits.
-Repassar diferents colors.
-Desenvolupar l’assimilació i associació d’objectes.
-Participar de forma activa.
-Crear una activitat lúdica però didàctica alhora.
-Etc…
Com a valoració final puc dir que és una de les activitats més important que he après durant aquestes classes, ja que com a futur educador ens pot proporcionar una sèrie de recursos per treballar informàticament amb els nens tota mena de temàtiques de forma divertida.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Seminari: Divendres 13 Novembre.
Avui s’expliquen amb titelles:
En l’ultima sessió del seminari, va començar la Laura Cortada amb la seva activitat de l’entorn sonor, on posava de relleu els sons que no es para a escoltar ja que els té molt assimilats, sobretot els de casa seva i durant el trajecte a la Facultat.
Desprès, va continuar amb la mateixa activitat la Cristina Almazán que segons ella va fixar-se més amb el so de tots els electrodomèstics, tot desconnectant-los un a un, va veure el petit so que produïen si parem una mica d’atenció.
Podem dir que també va donar èmfasis al so del rellotge, sobretot a la nit.
Més tard, la Berta Hinojosa va explicar-nos un conte titulat ``peix peixet´´, el qual un peixet perdut havia de trobar la seva mare dins el mar, però no és fins al final que la troba, ja que durant tot el conte només apareixen altres animals marins amb colors i formes molt diferents a les seves. Puc afegir que ha estat un conte curt i poc participatiu, però es un bon conte per a treballar els color amb els nens.
Tot seguit la Laura Moragues va començar a explicar-nos dos contes, ‘’La princesa, el príncep i la fada’’ i ‘’el Pepet no té orelles’’.
El primer el va explicar amb titelles i amb la ajuda de la Eli, però primer va fer-nos quatre pinzellades de com havia fet aquestes titelles.
Tot i que ella deia que aquest conte no l’havia preparat, ha estat molt correcte en quan a diàleg, presentació i argument, i penso que és un bon conte i un bon recurs per a utilitzar amb els nens.
El segon conte de la Laura, al igual que el primer, també era inventat per ella i presentava un recurs molt dinàmic i apropiat per als nens. Presentava un fons metàl•lic, on els nens podrien enganxar una sèrie de imans que componen el quadre en el qual es desenvolupa el conte. Aquest conte tracta d’un nen anomenat Pepet que perd les seves orelles, perquè no escolta ni als seus pares ni als seus amics, però desprès d’una reflexió personal que fa el protagonista, aquest recupera les seves orelles.
Valoració:
Penso que cada conte ha de tenir la seva moral, és a dir, que els nens desprès d’haver escoltat un conte han de treure alguna conclusió i algun aprenentatge que l’ajudi a millorar algun aspecte del seu comportament. Com es el cas del conte del Pepet, els nens poden aprendre que s’ha d’escoltar o no fer que no sentim, aquelles persones més importants per a nosaltres.
Frase de la sessió:
Un conte inventat pot ser el més pràctic.
En l’ultima sessió del seminari, va començar la Laura Cortada amb la seva activitat de l’entorn sonor, on posava de relleu els sons que no es para a escoltar ja que els té molt assimilats, sobretot els de casa seva i durant el trajecte a la Facultat.
Desprès, va continuar amb la mateixa activitat la Cristina Almazán que segons ella va fixar-se més amb el so de tots els electrodomèstics, tot desconnectant-los un a un, va veure el petit so que produïen si parem una mica d’atenció.
Podem dir que també va donar èmfasis al so del rellotge, sobretot a la nit.
Més tard, la Berta Hinojosa va explicar-nos un conte titulat ``peix peixet´´, el qual un peixet perdut havia de trobar la seva mare dins el mar, però no és fins al final que la troba, ja que durant tot el conte només apareixen altres animals marins amb colors i formes molt diferents a les seves. Puc afegir que ha estat un conte curt i poc participatiu, però es un bon conte per a treballar els color amb els nens.
Tot seguit la Laura Moragues va començar a explicar-nos dos contes, ‘’La princesa, el príncep i la fada’’ i ‘’el Pepet no té orelles’’.
El primer el va explicar amb titelles i amb la ajuda de la Eli, però primer va fer-nos quatre pinzellades de com havia fet aquestes titelles.
Tot i que ella deia que aquest conte no l’havia preparat, ha estat molt correcte en quan a diàleg, presentació i argument, i penso que és un bon conte i un bon recurs per a utilitzar amb els nens.
El segon conte de la Laura, al igual que el primer, també era inventat per ella i presentava un recurs molt dinàmic i apropiat per als nens. Presentava un fons metàl•lic, on els nens podrien enganxar una sèrie de imans que componen el quadre en el qual es desenvolupa el conte. Aquest conte tracta d’un nen anomenat Pepet que perd les seves orelles, perquè no escolta ni als seus pares ni als seus amics, però desprès d’una reflexió personal que fa el protagonista, aquest recupera les seves orelles.
Valoració:
Penso que cada conte ha de tenir la seva moral, és a dir, que els nens desprès d’haver escoltat un conte han de treure alguna conclusió i algun aprenentatge que l’ajudi a millorar algun aspecte del seu comportament. Com es el cas del conte del Pepet, els nens poden aprendre que s’ha d’escoltar o no fer que no sentim, aquelles persones més importants per a nosaltres.
Frase de la sessió:
Un conte inventat pot ser el més pràctic.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Windows Movie Maker:
L’ultima sessió de TIC la vam dedicar bàsicament a repartir i organitzar tres petites tasques que tractaven de penjar el Power Point de la presentació del Garreta al nostre blog ( obrint un compte nou al Slideshare), fer amb parelles o grups reduïts un vídeo o Power de les excursions de la setmana blanca, i finalment fer un vídeo d’imatges amb el programa Windows Movie Maker.
Ens centrarem en explicar com hem fet el vídeo amb el programa Windows Movie Maker. En aquest vídeo, el qual no era res més que una pràctica del programa Movie Maker, tenia com a contingut l’escrit que havíem llegit dies enrere a la classe del Garreta, i aquest l’havíem de gravar amb l’Audacity, i posar una música de fons. Un cop gravat, el passàvem al Movie Maker i l’afegíem una sèrie de imatges que trobéssim relacionades amb la temàtica. Desprès, podíem afegir una sèrie d’efectes de vídeo i transicions de vídeo.
Un cop hem tingut el nostre vídeo acabat al nostre gust, hem reduït la capacitat d’aquest alhora de guardar-lo. Hem reduït aquesta capacitat tot reduint els píxels de les fotografies del vídeo, és a dir, que ha variat d’una capacitat inicial de 7,93 MB a 4,83 MB.
Resumidament ha sigut una practica fàcil però entretinguda, i per a mi ha estat útil i interessant ja que no tenia ni la més mínima idea de com es creaven aquests tipus de vídeo els quals sempre he tingut una certa curiositat. Crec que ens podrà servir per a crear presentacions a l’escola i per a crear presentacions en l’àmbit personal.
Ens centrarem en explicar com hem fet el vídeo amb el programa Windows Movie Maker. En aquest vídeo, el qual no era res més que una pràctica del programa Movie Maker, tenia com a contingut l’escrit que havíem llegit dies enrere a la classe del Garreta, i aquest l’havíem de gravar amb l’Audacity, i posar una música de fons. Un cop gravat, el passàvem al Movie Maker i l’afegíem una sèrie de imatges que trobéssim relacionades amb la temàtica. Desprès, podíem afegir una sèrie d’efectes de vídeo i transicions de vídeo.
Un cop hem tingut el nostre vídeo acabat al nostre gust, hem reduït la capacitat d’aquest alhora de guardar-lo. Hem reduït aquesta capacitat tot reduint els píxels de les fotografies del vídeo, és a dir, que ha variat d’una capacitat inicial de 7,93 MB a 4,83 MB.
Resumidament ha sigut una practica fàcil però entretinguda, i per a mi ha estat útil i interessant ja que no tenia ni la més mínima idea de com es creaven aquests tipus de vídeo els quals sempre he tingut una certa curiositat. Crec que ens podrà servir per a crear presentacions a l’escola i per a crear presentacions en l’àmbit personal.
dijous, 12 de novembre del 2009
Descripció d'un company:
Puc començar per definir el seu rostre facial com a un rostre indefinit i enganyós que no ens correspon a l’edat que suposadament te la persona la qual estem definint. Dins d’aquest grup d’elements que componen la seva cara podem assenyalar unes ulleres negres que intenten protegir els seus dos ulls que reflecteixen una ànima innocent. Pel que fa a la seva cabellera, podem assegurar que té uns cabells bojos sense ordre on predomina una ondulació com les ones del mar i una morenor que la fa única.
Pel que fa a la seva silueta, podem dir que no és ni alta ni baixa, ni grassa ni prima, sinó que gaudeix d’un cos el qual no destaquen els extrems. Cobreix el seu cos amb una tela ampla i amb un estil que el caracteritza, i que personalment m’agrada i mi sento reflectit.
Es una noia que sempre t’escolta i t’ajuda quan més o necessites, sembla que miri i s’interessi més per els demes que per ella mateixa, encara que tingui un posat distret i despistat que la fa única.
Podeu endevinar de qui es tracta?
Pel que fa a la seva silueta, podem dir que no és ni alta ni baixa, ni grassa ni prima, sinó que gaudeix d’un cos el qual no destaquen els extrems. Cobreix el seu cos amb una tela ampla i amb un estil que el caracteritza, i que personalment m’agrada i mi sento reflectit.
Es una noia que sempre t’escolta i t’ajuda quan més o necessites, sembla que miri i s’interessi més per els demes que per ella mateixa, encara que tingui un posat distret i despistat que la fa única.
Podeu endevinar de qui es tracta?
dimecres, 11 de novembre del 2009
Microsoft Power Point:
En l’ultima classe de TIC, vam llegir-nos un bloc que es troba al blink en el que ens parla del Power Point, més concretament del seu us en el àmbit de l’educació , de les seves prestacions i dels seus avantatges i desavantatges.
Microsoft Power Point és un programa de presentació amb textos esquematitzats, fàcils d’entendre, animacions en imatges o textos, etc. Aquest programa ens permet fer les presentacions més atractives, motivadores i que captin millor l’atenció dels que l’estan mirant. Però d’altra banda també serveix per a aclarir i organitzar les idees, per a guiar-se, per seguir un ordre, a la persona que presenta l’exposició.
Aquest programa anomenat Power Point, esta únicament format per diferents diapositives que s’uneixen i distribueixen la diferent informació, siguin imatges, videos, esquemes, apunts, etc...
Cal tenir una sèrie de punts en compte alhora de realitzar una bona presentació amb aquest programa informàtic:
- Posar poc text, només les idees.
– Adjuntar vídeos o entrevistes per dinamitzar i exemplificar la presentació.
– La lletra principalment ha de ser gran i entenedora.
– El que explica només utilitza les diapositives per guiar-se, és a dir, desenvolupa el tema a partir de les paraules esquemàtiques del Power.
– Utilitzar imatges, colors, tipus de lletra, que captin el interès del que escolta, i que no perdin la seva atenció.
Finalment, puc afegir que és un programa molt utilitzat en la nostra societat ( més de 30 presentacions diàries es realitzen amb Microsoft Power Point ), però realment poc saben com fer una correcta presentació.
Seminari: Dimarts 10 Novembre.
L’originalitat dels contes:
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la bàsicament a explicar contes i a debatre una noticia exposada per la Berta i la Sara.
Els primers contes van ser explicats per la Eli, que va començar per explicar el conte de ``La sopa de pedres´´, el qual al principi ens resultava molt graciós potser pels elements que utilitzava i la manera en que els utilitzava.
El segon conte de la Eli va ser explicat en grup, és a dir, mitjançant unes cartes amb elements i personatges diversos les va repartir aleatòriament entre tots els companys de seminari. Ordenadament, tots havíem d’anar llençant al centre de la taula una de les nostres cartes i continuar la historia segons la carta llançada i fent referència i relació al context de la historia del company anterior. La tutora en una jugada magistral, que entre astúcia, picardia i cara, va acabar la historia llençant totes les seves cartes alhora.
Un cop la Eli havia finalitzat la seva explicació dels contes, va començar l’Arantxa a explicar el seu conte titulat `` Els tres porquets´´.
Va donar la casualitat de que una altra companya de la classe tenia uns peluixos dels personatges, i d’aquesta manera l’Arantxa va poder fer del seu conte, una activitat més lúdica i plena de dinamisme.
Més tard, la Berta i la Sara van exposar-nos una noticia d’actualitat publicada al diari digital ``El Periódico´´. Aquesta noticia es titula `` Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años´´, i bàsicament tracta de que el ministre de Educació Ángel Gabilondo proposa cursar el batxillerat en quatre anys, és a dir que arribi l’ensenyança obligatòria fins als 18 anys.
A partir d’aquesta noticia, van sorgir una sèrie de propostes i opinions diferents, les quals es va originar una sèrie de debat, encara que algunes aportacions van allunyar-se de la temàtica tractada.
Valoració:
Penso que aquests contes explicats avui han estat explicats de tal manera que capten l’atenció dels més petits, més que res per els recursos materials que han estat utilitzats.
Molts dels nens que escolten els contes no acaben d’entendre l’argument o no és mostren amb prou capacitat per mostrar aquesta atenció que el conte requereix, però a partir del recurs o suport material el nen pot travessar obstacles que abans el separaven del conte.
Frase de la sessió:
Motivar i divertir facilita l’aprenentatge.
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la bàsicament a explicar contes i a debatre una noticia exposada per la Berta i la Sara.
Els primers contes van ser explicats per la Eli, que va començar per explicar el conte de ``La sopa de pedres´´, el qual al principi ens resultava molt graciós potser pels elements que utilitzava i la manera en que els utilitzava.
El segon conte de la Eli va ser explicat en grup, és a dir, mitjançant unes cartes amb elements i personatges diversos les va repartir aleatòriament entre tots els companys de seminari. Ordenadament, tots havíem d’anar llençant al centre de la taula una de les nostres cartes i continuar la historia segons la carta llançada i fent referència i relació al context de la historia del company anterior. La tutora en una jugada magistral, que entre astúcia, picardia i cara, va acabar la historia llençant totes les seves cartes alhora.
Un cop la Eli havia finalitzat la seva explicació dels contes, va començar l’Arantxa a explicar el seu conte titulat `` Els tres porquets´´.
Va donar la casualitat de que una altra companya de la classe tenia uns peluixos dels personatges, i d’aquesta manera l’Arantxa va poder fer del seu conte, una activitat més lúdica i plena de dinamisme.
Més tard, la Berta i la Sara van exposar-nos una noticia d’actualitat publicada al diari digital ``El Periódico´´. Aquesta noticia es titula `` Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años´´, i bàsicament tracta de que el ministre de Educació Ángel Gabilondo proposa cursar el batxillerat en quatre anys, és a dir que arribi l’ensenyança obligatòria fins als 18 anys.
A partir d’aquesta noticia, van sorgir una sèrie de propostes i opinions diferents, les quals es va originar una sèrie de debat, encara que algunes aportacions van allunyar-se de la temàtica tractada.
Valoració:
Penso que aquests contes explicats avui han estat explicats de tal manera que capten l’atenció dels més petits, més que res per els recursos materials que han estat utilitzats.
Molts dels nens que escolten els contes no acaben d’entendre l’argument o no és mostren amb prou capacitat per mostrar aquesta atenció que el conte requereix, però a partir del recurs o suport material el nen pot travessar obstacles que abans el separaven del conte.
Frase de la sessió:
Motivar i divertir facilita l’aprenentatge.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Seminari: Divendres 06 Novembre.
Presentació del nostre blog:
En l’ultima sessió del seminari, la nostra tutora va introduir-nos i explicar-nos que faríem durant la setmana blanca, també va lliurar-nos un petit llibret on ens explicava la metodologia de les activitats, els seus objectius, els treballs que haurem de fer, etc...
Més tard, vam començar un per un a mostrar i a exposar el nostre blog davant de la tutora de seminari i de la resta de companys. Mostràvem tot allò que teníem fet des de l’inici de curs, com més o menys ho portàvem tot el dia, com les etiquetes, les entrades, etc...
Ha donat molta importància ha arreglar i millorar aspectes del blog com els gadgests de seguidors, fer enllaços a altres blogs, dividir les entrades, ordenar les etiquetes, canviar els fons, etc...
Valoració:
Crec que és molt important portar el blog al dia, i portar-lo ven ordenat i actualitzat, ja que al cap i a la fi és una eina o recurs de treball en el qual d’una manera o una altra mostrem el nostre treball i ens hi quedem reflexats.
Frase sobre la sessió:
L’ordre i l’actualització et poden portar a l’èxit.
En l’ultima sessió del seminari, la nostra tutora va introduir-nos i explicar-nos que faríem durant la setmana blanca, també va lliurar-nos un petit llibret on ens explicava la metodologia de les activitats, els seus objectius, els treballs que haurem de fer, etc...
Més tard, vam començar un per un a mostrar i a exposar el nostre blog davant de la tutora de seminari i de la resta de companys. Mostràvem tot allò que teníem fet des de l’inici de curs, com més o menys ho portàvem tot el dia, com les etiquetes, les entrades, etc...
Ha donat molta importància ha arreglar i millorar aspectes del blog com els gadgests de seguidors, fer enllaços a altres blogs, dividir les entrades, ordenar les etiquetes, canviar els fons, etc...
Valoració:
Crec que és molt important portar el blog al dia, i portar-lo ven ordenat i actualitzat, ja que al cap i a la fi és una eina o recurs de treball en el qual d’una manera o una altra mostrem el nostre treball i ens hi quedem reflexats.
Frase sobre la sessió:
L’ordre i l’actualització et poden portar a l’èxit.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Activitat 3 (Gimp):
-Triar una altra foto i retallar tot allò que ens interessa.
Hem seguit tres passos:
-Hem retallat al nostre gust la fotografia ressaltant les companyes de classe i eliminant el fons. Això ho hem fet anant al llaç de la caja de herramientas, i retallant el perfil de cada figura.
- Desprès hem enfosquit el fons amb el pot de pintura de la caja de herramientas.
- Finalment hem anat a colores i hem modificat el brillo i el contraste.
Puc acabar dient que ha estat una activitat bastant entretinguda però alhora se m’ha fet pesada i hem posava dels nervis quan no hem sortien segons quines accions, o se m’ esborrava allò que havia aconseguit.
Hem seguit tres passos:
-Hem retallat al nostre gust la fotografia ressaltant les companyes de classe i eliminant el fons. Això ho hem fet anant al llaç de la caja de herramientas, i retallant el perfil de cada figura.
- Desprès hem enfosquit el fons amb el pot de pintura de la caja de herramientas.
- Finalment hem anat a colores i hem modificat el brillo i el contraste.
Puc acabar dient que ha estat una activitat bastant entretinguda però alhora se m’ha fet pesada i hem posava dels nervis quan no hem sortien segons quines accions, o se m’ esborrava allò que havia aconseguit.
Activitat 2 (Gimp):
-Triar una segona imatge i retallar-la.
-Modificar el contrast, el color, etc...
-Penjar-ho al blog.
Hem seguit 3 passos:
- Hem anat a la barra d’eines i hem utilitzat la herramienta recortar per retallar la foto desitjada.
- A l’opció de colores, aplicar Umbral, hem modificat la nostra foto.
- Desprès hem penjat la foto original i la modificada al nostre blog.
-Modificar el contrast, el color, etc...
-Penjar-ho al blog.
Hem seguit 3 passos:
- Hem anat a la barra d’eines i hem utilitzat la herramienta recortar per retallar la foto desitjada.
- A l’opció de colores, aplicar Umbral, hem modificat la nostra foto.
- Desprès hem penjat la foto original i la modificada al nostre blog.
Activitat 1 (Gimp):
Activitat Gimp:
Bàsicament, hem començat aquesta sessió per fer fotografies amb les càmeres digitals que cadascú havia portat, entre nosaltres o a tot allò que volguéssim.
Com que jo m’havia deixat la càmera, més tard ham van passar un petit recull de fotografies perquè jo pogués realitzar aquesta activitat amb el Gimp.
Per començar crec que és important descriure amb poques paraules que és el ‘’Gimp’’. El Gimp és una eina orientada a la creació, edició i tractament d’imatges i fotografies sense necessitat de tenir coneixements avançats.
Activitat 1:
-Tracta d’agafar una imatge i posar-la al programa.
- Desprès modificar la grandària.
- Finalment fer-la més petita i penjar-la al blog.
L’hem reduït de 2592 x 3888 a 350 x 525 píxels.
Hem seguit tres passos:
-Hem anat a la opció de imagen.
-Desprès a tamaño de imagen.
-Reduir el mida de píxels.
Bàsicament, hem començat aquesta sessió per fer fotografies amb les càmeres digitals que cadascú havia portat, entre nosaltres o a tot allò que volguéssim.
Com que jo m’havia deixat la càmera, més tard ham van passar un petit recull de fotografies perquè jo pogués realitzar aquesta activitat amb el Gimp.
Per començar crec que és important descriure amb poques paraules que és el ‘’Gimp’’. El Gimp és una eina orientada a la creació, edició i tractament d’imatges i fotografies sense necessitat de tenir coneixements avançats.
Activitat 1:
-Tracta d’agafar una imatge i posar-la al programa.
- Desprès modificar la grandària.
- Finalment fer-la més petita i penjar-la al blog.
L’hem reduït de 2592 x 3888 a 350 x 525 píxels.
Hem seguit tres passos:
-Hem anat a la opció de imagen.
-Desprès a tamaño de imagen.
-Reduir el mida de píxels.
dijous, 5 de novembre del 2009
Seminari: Dimarts 03 Novembre.
Conte, noticies,entorn sonor i debat:
En l’ultima sessió del seminari, la Vanessa Novell va iniciar-la tot explicant un conte fent referència a la castanyada. Ha sigut un conte molt entretingut i participatiu, en el qual els nens podien cantar i participar en les diferents situacions de la historia.
Desprès d’aquesta breu activitat, l’Arantxa i la Berta ens han presentat una noticia publicada al diari ‘’ El País’’ en la que tracta de la digitalització de les aules. Un cop presentada i comentada aquesta noticia, aquestes dues companyes ens han proposat una activitat en forma de debat en la qual havíem de defensar o criticar la distracció dels nens davant els ordinadors, tot partint la classe en dos grups.
Tot seguit l’Arantxa Velasco i la Cristina ens han exposat una altra noticia que tracta de la necessitat de obtenir més auxiliars a educació infantil per part de les escoles.
Segons la noticia, ens diu que no donen una auxiliar si entre les dues classes no arriben a un nombre de 42 nens, i per aquesta raó molt dels pares d’aquests nens troben que hi ha una necessitat important i reivindiquen la seva opinió sobre la llei.
En aquesta mateixa exposició, aquestes dues companyes també ens preparen una activitat més dinàmica per treballar aspectes d’aquesta noticia. Es basava en repartir un paperet a cadascú i segons els paper assignat havíem d’adoptar un rol o un altre i representar-lo mitjançat un debat a classe. Els rols eren els següents: pares de fills amb problemes, directors, subdirectors, auxiliars, administratius econòmics, etc...
Més tard, la Berta Hinojosa i l'Arantxa ens van presentar l’activitat de l’entorn sonor. Aquestes ens van parlar dels sons dins de casa seva ( el 90% eren de coses tecnològiques), els sons o sorolls fora de casa seva, i els que hi havia quan anaven de casa a la universitat ( amb moto o amb cotxe).
Finalment, la professora va proposar-nos una activitat molt senzilla, que es basava en que cadascú de nosaltres havia de donar les seves claus a la tutora de seminari, i aquesta dins d’una bossa les havia d’anar traient una a una i fer-les sonar. Nosaltres havíem d’endevinar quines eren les nostres claus tot guiant-nos simplement per el soroll que feien.
Valoració:
Puc dir, que les presentacions de les noticies s’han fet molt més entenedores i interessants quan hem començat a debatre-les i a tractar-les més pràcticament i dinàmicament.
Afegeixo que l’ultima activitat ha estat molt interessant ja que com només per el soroll que produïen unes claus, molts de les persones de la classe han pogut detectar quines eren les seves. Simplement crec que és per la familiaritat amb aquest so, o per algun altre fet desconegut que encara no he pogut descobrir.
Frase sobre la sessió:
Amb una part pràctica, tota presentació resulta més dinàmica.
En l’ultima sessió del seminari, la Vanessa Novell va iniciar-la tot explicant un conte fent referència a la castanyada. Ha sigut un conte molt entretingut i participatiu, en el qual els nens podien cantar i participar en les diferents situacions de la historia.
Desprès d’aquesta breu activitat, l’Arantxa i la Berta ens han presentat una noticia publicada al diari ‘’ El País’’ en la que tracta de la digitalització de les aules. Un cop presentada i comentada aquesta noticia, aquestes dues companyes ens han proposat una activitat en forma de debat en la qual havíem de defensar o criticar la distracció dels nens davant els ordinadors, tot partint la classe en dos grups.
Tot seguit l’Arantxa Velasco i la Cristina ens han exposat una altra noticia que tracta de la necessitat de obtenir més auxiliars a educació infantil per part de les escoles.
Segons la noticia, ens diu que no donen una auxiliar si entre les dues classes no arriben a un nombre de 42 nens, i per aquesta raó molt dels pares d’aquests nens troben que hi ha una necessitat important i reivindiquen la seva opinió sobre la llei.
En aquesta mateixa exposició, aquestes dues companyes també ens preparen una activitat més dinàmica per treballar aspectes d’aquesta noticia. Es basava en repartir un paperet a cadascú i segons els paper assignat havíem d’adoptar un rol o un altre i representar-lo mitjançat un debat a classe. Els rols eren els següents: pares de fills amb problemes, directors, subdirectors, auxiliars, administratius econòmics, etc...
Més tard, la Berta Hinojosa i l'Arantxa ens van presentar l’activitat de l’entorn sonor. Aquestes ens van parlar dels sons dins de casa seva ( el 90% eren de coses tecnològiques), els sons o sorolls fora de casa seva, i els que hi havia quan anaven de casa a la universitat ( amb moto o amb cotxe).
Finalment, la professora va proposar-nos una activitat molt senzilla, que es basava en que cadascú de nosaltres havia de donar les seves claus a la tutora de seminari, i aquesta dins d’una bossa les havia d’anar traient una a una i fer-les sonar. Nosaltres havíem d’endevinar quines eren les nostres claus tot guiant-nos simplement per el soroll que feien.
Valoració:
Puc dir, que les presentacions de les noticies s’han fet molt més entenedores i interessants quan hem començat a debatre-les i a tractar-les més pràcticament i dinàmicament.
Afegeixo que l’ultima activitat ha estat molt interessant ja que com només per el soroll que produïen unes claus, molts de les persones de la classe han pogut detectar quines eren les seves. Simplement crec que és per la familiaritat amb aquest so, o per algun altre fet desconegut que encara no he pogut descobrir.
Frase sobre la sessió:
Amb una part pràctica, tota presentació resulta més dinàmica.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Cultura i programa lliure.
La cultura lliure penso que tracta de crear una sèrie de valors informàtics i tecnològics per tal de que hi hagi un mínim de normes perquè ningú practiqui un tipus de corrupció.
A partir d’aquesta cultura lliure entenem el concepte d’ unió, on tothom pot passar-se informació entre ells i sobretot on tothom pugui accedir a tota la informació que necessiti. Es parla de cultura lliure a nivell de globalització. És el fet de permetre que no hi hagi cap mena de prohibició ni dificultat a l'hora d'utilitzar els programes o a l'hora d'obrir els arxius segons el programa amb el que han estat creats.
Fent referència a aquest tema, podem dir que hem estat parlant i comentant-lo a classe desprès de que tothom es llegeixi uns links que apareixen en el blink, i ens donen tota la informació necessària per tal d’entendre aquest programa i cultura lliure.
Desprès de comentar en grup tot allò que fa referència a aquesta temàtica, hem posat en comú una activitat que havíem de fer a traves del blink i que ens exemplifica unes quantes situacions en les quals exposa la cultura lliure, però hem de escollir la més incorrecta i la més correcta, i justificar-ho.
Exercici:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet.
Podem dir que és potser un exemple una mica massa exagerat, ja que aquesta afirmació no la trobarem en cap professor d’educació física del món, ja que no és coherent imposar una marca de bambes per molt bones que siguin, quan no tothom es pot adaptar al mateix pressupost.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Podem dir que tampoc és la més correcta de totes, ja que de moment no ens proposa que anem a internet a cercar informació i desprès que la exposem en un programa d’escriptura, sinó que ens indica el programa concret i no ens deixa o no ens proposa utilitzar-ne un altre.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Bàsicament, podem dir que aquest exemple és com l’anterior, és a dir, el professor dicta el programa que han d’utilitzar els alumnes sense deixar llibertat per escollir-ne un altre.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
Crec que aquesta és la més correcta de totes , ja que si ens fixem bé en com esta redactat, no ens especifica necessariament que postals s’hagi de pagar, es pot deduir que les poden regalar, i tampoc ens indica necessariament quines hem de comprar, és a dir, que tenim la llibertat de comprar la que vulguem.
En definitiva, prenem per més correcta la ‘’D’’, ja que és la que ens exemplifica millor la cultura lliure.
pd: sento penjar-ho tard.
A partir d’aquesta cultura lliure entenem el concepte d’ unió, on tothom pot passar-se informació entre ells i sobretot on tothom pugui accedir a tota la informació que necessiti. Es parla de cultura lliure a nivell de globalització. És el fet de permetre que no hi hagi cap mena de prohibició ni dificultat a l'hora d'utilitzar els programes o a l'hora d'obrir els arxius segons el programa amb el que han estat creats.
Fent referència a aquest tema, podem dir que hem estat parlant i comentant-lo a classe desprès de que tothom es llegeixi uns links que apareixen en el blink, i ens donen tota la informació necessària per tal d’entendre aquest programa i cultura lliure.
Desprès de comentar en grup tot allò que fa referència a aquesta temàtica, hem posat en comú una activitat que havíem de fer a traves del blink i que ens exemplifica unes quantes situacions en les quals exposa la cultura lliure, però hem de escollir la més incorrecta i la més correcta, i justificar-ho.
Exercici:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de bàsquet.
Podem dir que és potser un exemple una mica massa exagerat, ja que aquesta afirmació no la trobarem en cap professor d’educació física del món, ja que no és coherent imposar una marca de bambes per molt bones que siguin, quan no tothom es pot adaptar al mateix pressupost.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Podem dir que tampoc és la més correcta de totes, ja que de moment no ens proposa que anem a internet a cercar informació i desprès que la exposem en un programa d’escriptura, sinó que ens indica el programa concret i no ens deixa o no ens proposa utilitzar-ne un altre.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Bàsicament, podem dir que aquest exemple és com l’anterior, és a dir, el professor dicta el programa que han d’utilitzar els alumnes sense deixar llibertat per escollir-ne un altre.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
Crec que aquesta és la més correcta de totes , ja que si ens fixem bé en com esta redactat, no ens especifica necessariament que postals s’hagi de pagar, es pot deduir que les poden regalar, i tampoc ens indica necessariament quines hem de comprar, és a dir, que tenim la llibertat de comprar la que vulguem.
En definitiva, prenem per més correcta la ‘’D’’, ja que és la que ens exemplifica millor la cultura lliure.
pd: sento penjar-ho tard.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Seminari: Divendres 30 Octubre.
Contes i pautes a seguir per realitzar un bon treball:
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la a explicar contes i ha repassar pautes per a realitzar un treball correcte, mentre supervisàvem molt per sobre els treballs del llibre ‘’educació i vida quotidiana’’.
La Judith va començar per explicar-nos el conte de ‘’ la rateta que escombrava l’escaleta’’, que va optar per canviar el final perquè pensava que els contes per infants han de tenir finals feliços.
D’altra banda, l’Aranxa va explicar-nos el conte de la ‘’tortugueta Robie’’, el qual el va explicar amb dibuixos que ella mateixa havia dibuixat.
Més tard, un cop ja s’havien explicat els contes, la Vanessa va presentar-nos el treball de l’entorn sonor. En aquest va explicar-nos els sons i sorolls que sentia dins de casa, fora de casa, durant el trajecte a la facultats, aquells sons agradables, aquells de mes desagradables, etc...
Desprès vam apuntar a la agenda les excursions que realitzaríem durant la setmana blanca.
Finalment, vam repassar els treballs del llibre ‘’educació i vida quotidiana’’, i a mida que els anàvem revisant, la professora anava donant pautes que ens ajuden a millorar la presentació i l’estructuració dels nostres treballs.
Va començar per la portada:
- Títol i subtítol
- Nom
- Assignatura
- Professora
- Ed.Infantil
- Grup 1H
- FPCEE, Blanquerna
Després vam segui per l’índex:
- Subapartats més a la dreta que els apartats
- No fa falta posar ‘’pàg’’.
- Primera pàgina de cada apartat.
- Enumera cada apartat i subapartat.
Finalment vam acabar amb el treball en si, i amb la bibliografia:
- Interlineats simples.
- Lletra 12.
- Cites entre cometes.
- A les cites es posa el nom de l’autor, l’any de l’edició, el nom del llibre, la ciutat i l’editorial.
Ex: Bosch, E. (2004). Educació i vida quotidiana.
- A la bibliografia hem de posar la data de la bùsqueda.
Valoració:
Pel que fa al conte de la Judith, puc dir que crec que no es bo canviar el final dels contes encara que acabin malament. Perquè el nen no s’ha d’acostumar a que tot acabi bé, ni que tot son flors i violes, sinó que a de familiaritzar-se amb la realitat i aprendre a acceptar-la.
Frase sobre la sessió:
No hem de disfressar la realitat.
En l’ultima sessió del seminari, vam dedicar-la a explicar contes i ha repassar pautes per a realitzar un treball correcte, mentre supervisàvem molt per sobre els treballs del llibre ‘’educació i vida quotidiana’’.
La Judith va començar per explicar-nos el conte de ‘’ la rateta que escombrava l’escaleta’’, que va optar per canviar el final perquè pensava que els contes per infants han de tenir finals feliços.
D’altra banda, l’Aranxa va explicar-nos el conte de la ‘’tortugueta Robie’’, el qual el va explicar amb dibuixos que ella mateixa havia dibuixat.
Més tard, un cop ja s’havien explicat els contes, la Vanessa va presentar-nos el treball de l’entorn sonor. En aquest va explicar-nos els sons i sorolls que sentia dins de casa, fora de casa, durant el trajecte a la facultats, aquells sons agradables, aquells de mes desagradables, etc...
Desprès vam apuntar a la agenda les excursions que realitzaríem durant la setmana blanca.
Finalment, vam repassar els treballs del llibre ‘’educació i vida quotidiana’’, i a mida que els anàvem revisant, la professora anava donant pautes que ens ajuden a millorar la presentació i l’estructuració dels nostres treballs.
Va començar per la portada:
- Títol i subtítol
- Nom
- Assignatura
- Professora
- Ed.Infantil
- Grup 1H
- FPCEE, Blanquerna
Després vam segui per l’índex:
- Subapartats més a la dreta que els apartats
- No fa falta posar ‘’pàg’’.
- Primera pàgina de cada apartat.
- Enumera cada apartat i subapartat.
Finalment vam acabar amb el treball en si, i amb la bibliografia:
- Interlineats simples.
- Lletra 12.
- Cites entre cometes.
- A les cites es posa el nom de l’autor, l’any de l’edició, el nom del llibre, la ciutat i l’editorial.
Ex: Bosch, E. (2004). Educació i vida quotidiana.
- A la bibliografia hem de posar la data de la bùsqueda.
Valoració:
Pel que fa al conte de la Judith, puc dir que crec que no es bo canviar el final dels contes encara que acabin malament. Perquè el nen no s’ha d’acostumar a que tot acabi bé, ni que tot son flors i violes, sinó que a de familiaritzar-se amb la realitat i aprendre a acceptar-la.
Frase sobre la sessió:
No hem de disfressar la realitat.
divendres, 30 d’octubre del 2009
Seminari: Divendres 23 Octubre.
Explicació de contes i exposicions de l'entorn sonor:
En l'última sessió del seminari, la Berta i la Sara van explicar-nos contes infantils.
Primerament la Berta va explicar-nos un conte bastant dinàmic el qual tractava d'animals de la selva, i en les presentacions de cada animal , anaven acompanyades de la seva cançó corresponent.
Pel que fa a l'explicació dels contes de la Sara, ella va explicar-nos dos contes anomenats '' els colors'' i l'altre ''la samarreta d'en Max''.
El primer, tractava d'ensenyar als infants el color resultant que sortia després de fusionar dos colors diferents. Això o presentava mitjançant el fill que tenien dos colors com per exemple el blau i el groc, que el seu fill era el verd.
El segon conte l'enfocaven al món dels conills, que això és important perquè si els personatges adopten formes d'animals ajuden a motivar i a potenciar l'atenció dels infants. En fi, aquest conte tracta d'un conill, anomenat Max, que es perd en un centre comercial i li passen una sèrie de fets que crec que són una mica incoherents per a nens de segons quines edats.
Pel que fa a l'altra activitat de l'entorn sonor, va ser exposada per la Judith i la Berta. Que bàsicament tractava de presentar-nos els sons i sorolls que sentien i que mai es paraven a escoltar durant el trajecte a la facultat. Aquesta activitat va donar una sèrie de temes i qüestions de les que parlar i debatre.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració d'aquestes activitats, penso que explicar un conte davant de companys de la classe no suposa la mateixa motivació, predisposició i seguretat que davant dels infants.
I pel que fa a l'activitat de l'entorn sonor, crec que és una activitat pràctica important perquè ens ajuda a adonar-nos de la gran varietat de sons i contaminació acústica que forma part del nostre món i moltes vegades no en som suficientment conscients.
Frase sobre la sessió:
Normalment sentim però no escoltem.
En l'última sessió del seminari, la Berta i la Sara van explicar-nos contes infantils.
Primerament la Berta va explicar-nos un conte bastant dinàmic el qual tractava d'animals de la selva, i en les presentacions de cada animal , anaven acompanyades de la seva cançó corresponent.
Pel que fa a l'explicació dels contes de la Sara, ella va explicar-nos dos contes anomenats '' els colors'' i l'altre ''la samarreta d'en Max''.
El primer, tractava d'ensenyar als infants el color resultant que sortia després de fusionar dos colors diferents. Això o presentava mitjançant el fill que tenien dos colors com per exemple el blau i el groc, que el seu fill era el verd.
El segon conte l'enfocaven al món dels conills, que això és important perquè si els personatges adopten formes d'animals ajuden a motivar i a potenciar l'atenció dels infants. En fi, aquest conte tracta d'un conill, anomenat Max, que es perd en un centre comercial i li passen una sèrie de fets que crec que són una mica incoherents per a nens de segons quines edats.
Pel que fa a l'altra activitat de l'entorn sonor, va ser exposada per la Judith i la Berta. Que bàsicament tractava de presentar-nos els sons i sorolls que sentien i que mai es paraven a escoltar durant el trajecte a la facultat. Aquesta activitat va donar una sèrie de temes i qüestions de les que parlar i debatre.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració d'aquestes activitats, penso que explicar un conte davant de companys de la classe no suposa la mateixa motivació, predisposició i seguretat que davant dels infants.
I pel que fa a l'activitat de l'entorn sonor, crec que és una activitat pràctica important perquè ens ajuda a adonar-nos de la gran varietat de sons i contaminació acústica que forma part del nostre món i moltes vegades no en som suficientment conscients.
Frase sobre la sessió:
Normalment sentim però no escoltem.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Audacity:
Hem treballat l'Eloy i jo aquest programa d'edició i gravació de so anomenat Audacity, el qual ens permet combinar veus i sons amb la música.
Bàsicament hem tractat d'avançar el màxim a classe, però a causa de problemes amb el programa i amb el material, vam acabar-ho a casa i ho vam possar més tard en comú.
Pel que fa a la dificultat d'utilització d'aquest programa, m'ha estat molt senzilla, ja que anteriorment ja havia treballat amb programes similars quan grabava hip hop.
Pel que fa als passos utilitzats en el procès podem destacar els següents:
Primerament ens hem descarregat el programa oficial de l'Audacity. Més tard, hem buscat alguna temàtica d'educació ( el sexisme alhora de triar les carreres universitàries) per tal de utilitzar-la alhora de gravar les nostres veus.
Tot seguit, hem seleccionat la informació desitjada, i ens hem distribuit les parts que haviem de dir cadascú.
Un cop estava tot preparat per garavar, hem començat amb aquesta tasca. Primerament grabava jo el títol, després grabava jo també un tros de la temàtica triada i finalment l'Eloy grabava la seva part.
Un cop grabada la veu, vam distribuir-la en intervals i en l'ordre desitjat.
Finalment vam atribuir-li la música i vam baixar i pujar el seu volum allà on ho creiem convenient.
Sento penjar-ho tard.
Aqui podem escoltar l'activitat realitzada amb el programa Audacity.
( si hi ha la possibilitat de que no s'obri correctament, mireu-ho el blog del Eloy que és la mateixa reproducció).
Bàsicament hem tractat d'avançar el màxim a classe, però a causa de problemes amb el programa i amb el material, vam acabar-ho a casa i ho vam possar més tard en comú.
Pel que fa a la dificultat d'utilització d'aquest programa, m'ha estat molt senzilla, ja que anteriorment ja havia treballat amb programes similars quan grabava hip hop.
Pel que fa als passos utilitzats en el procès podem destacar els següents:
Primerament ens hem descarregat el programa oficial de l'Audacity. Més tard, hem buscat alguna temàtica d'educació ( el sexisme alhora de triar les carreres universitàries) per tal de utilitzar-la alhora de gravar les nostres veus.
Tot seguit, hem seleccionat la informació desitjada, i ens hem distribuit les parts que haviem de dir cadascú.
Un cop estava tot preparat per garavar, hem començat amb aquesta tasca. Primerament grabava jo el títol, després grabava jo també un tros de la temàtica triada i finalment l'Eloy grabava la seva part.
Un cop grabada la veu, vam distribuir-la en intervals i en l'ordre desitjat.
Finalment vam atribuir-li la música i vam baixar i pujar el seu volum allà on ho creiem convenient.
Sento penjar-ho tard.
Aqui podem escoltar l'activitat realitzada amb el programa Audacity.
( si hi ha la possibilitat de que no s'obri correctament, mireu-ho el blog del Eloy que és la mateixa reproducció).
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Bloccosfera:
Puc començar per dir que el nostre grup de treball de la bloccosfera esta format per la Sara, l'Andrea, la Marta, la Mònica, l'Eloy i jo.
Sencillament tracta de crear una bloccosfera, és a dir, un conjunt de blocs què tenen una temàtica en comú.
Primerament hem hagut de plantejar-nos un tema en comú, que giri entorn a l'educació infantil, i aquest a estat l'educació mitjançant el ball i el cant.
Tot seguit hem creat un unic bloc per a tot el grup, amb la direcció d'una de les companyes del grup, però finalment hem realitzat una acció d'on podem entrar a la bloccosfera des del nostre propi bloc personal.
Pel que fa a la nostra bloccosfera, tracta de l'educació infantil mitjançant el ball i el cant, és a dir. que d'una forma més dinàmica i lùdica es preten ensenyar i motivar a tots aquells nens amb una certa disperció i una falta de concentració.
Si voleu veure diferents exemples i maneres en aquest tipus d'educació, no dubteu en visitar la nostra bloccosfera.
Sencillament tracta de crear una bloccosfera, és a dir, un conjunt de blocs què tenen una temàtica en comú.
Primerament hem hagut de plantejar-nos un tema en comú, que giri entorn a l'educació infantil, i aquest a estat l'educació mitjançant el ball i el cant.
Tot seguit hem creat un unic bloc per a tot el grup, amb la direcció d'una de les companyes del grup, però finalment hem realitzat una acció d'on podem entrar a la bloccosfera des del nostre propi bloc personal.
Pel que fa a la nostra bloccosfera, tracta de l'educació infantil mitjançant el ball i el cant, és a dir. que d'una forma més dinàmica i lùdica es preten ensenyar i motivar a tots aquells nens amb una certa disperció i una falta de concentració.
Si voleu veure diferents exemples i maneres en aquest tipus d'educació, no dubteu en visitar la nostra bloccosfera.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Seminari: Dimarts 20 Octubre.
Presentació i debat de la notícia de les beques a alumnes que acabin la E.S.O amb més d’un 8:
En l’última classe del seminari, vam començar per explicar individualment i per ordre algun record de la nostra infància en l’escola. Algunes persones a diferencia d’explicar algun record, van portar algun objecte o manualitat que els identificava i que els recordava aquell moment.
Van sorgir records molt diferents, alguns companys s’enrecordaven fins al més mínim detall i d’altres tenien un record no tant definit i més globalitzat.
Un cop acabada aquesta petita sessió d’experiències i records, va començar l’exposició i la presentació de la noticia per part de dues companyes del grup.
Aquesta noticia, trobada al periòdic d’internet, ens explica que educació becarà als alumnes que acabin la ESO amb més d’un 8 com a nota mitjana.
A partir d’aquesta notícia van sorgir varies opinions ben diferents entre tots els companys de classe sobre l’ajut amb beques si la nota era superior a un 8 a l’E.S.O, però si d’una cosa n’estàvem segurs i d’acord, era que per més beques que possesin no augmentaria la motivació per part del nen a l’hora d’estudiar.
D’altra banda, puc donar èmfasi a una cosa que va dir la professora i em va cridar molt l’atenció, la nota mitjana era tant alta perquè d’aquesta manera els alumnes rebrien moltes menys beques, perquè difícilment gaires alumnes arribarien a treure més d’un vuit.
Finalment mitjançant unes enquestes, vam fer un petit balanç de les influències dels pares en els seus fills alhora del rendiment escolar.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració, penso que el departament d’educació hauria de distribuir i organitzar les beques des d’un altre punt de vista més humà. No donar tantes beques a aquells que treuen un alt rendiment, i proporcionar-les a aquells qui més o necessiten. D’aquesta manera no notaríem tant la diferencia ni la barrera que separa suspensos d’excelents.
Frase sobre la sessió:
Els que s’esforcen obtenen recompensa.
En l’última classe del seminari, vam començar per explicar individualment i per ordre algun record de la nostra infància en l’escola. Algunes persones a diferencia d’explicar algun record, van portar algun objecte o manualitat que els identificava i que els recordava aquell moment.
Van sorgir records molt diferents, alguns companys s’enrecordaven fins al més mínim detall i d’altres tenien un record no tant definit i més globalitzat.
Un cop acabada aquesta petita sessió d’experiències i records, va començar l’exposició i la presentació de la noticia per part de dues companyes del grup.
Aquesta noticia, trobada al periòdic d’internet, ens explica que educació becarà als alumnes que acabin la ESO amb més d’un 8 com a nota mitjana.
A partir d’aquesta notícia van sorgir varies opinions ben diferents entre tots els companys de classe sobre l’ajut amb beques si la nota era superior a un 8 a l’E.S.O, però si d’una cosa n’estàvem segurs i d’acord, era que per més beques que possesin no augmentaria la motivació per part del nen a l’hora d’estudiar.
D’altra banda, puc donar èmfasi a una cosa que va dir la professora i em va cridar molt l’atenció, la nota mitjana era tant alta perquè d’aquesta manera els alumnes rebrien moltes menys beques, perquè difícilment gaires alumnes arribarien a treure més d’un vuit.
Finalment mitjançant unes enquestes, vam fer un petit balanç de les influències dels pares en els seus fills alhora del rendiment escolar.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració, penso que el departament d’educació hauria de distribuir i organitzar les beques des d’un altre punt de vista més humà. No donar tantes beques a aquells que treuen un alt rendiment, i proporcionar-les a aquells qui més o necessiten. D’aquesta manera no notaríem tant la diferencia ni la barrera que separa suspensos d’excelents.
Frase sobre la sessió:
Els que s’esforcen obtenen recompensa.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Seminari: Dimarts 06 Octubre.
Presentació i debat de perquè els adolescents de avui en dia obeeixen menys:
Pel que fa a l’últim seminari, l’activitat destacada va ser l’exposició d’una noticia que tres companyes van plantejar-se, fent referència al comportament dels adolescents de avui en dia.
Aquestes tres companyes van fer una breu síntesis de la noticia, i també una comparació amb altres diaris que mostraven la mateixa noticia però narrada de diferents punts de vista. Això ens posa de relleu que segons el diari que escollim trobem una ideologia o una altra.
Aprofundint la noticia trobem que parla del comportament d’aquests adolescents dins l’escola, davant dels mestres i sobre tot davant del companys. També destaca la influencia que té la família en el comportament d’aquests adolescents.
Un cop plantejada la noticia, anaven sortint diverses opinions que d’una manera o altra es desviaven una mica de la temàtica, com per exemple l’edat correcta en que un nen podria anar a la llar d’infants, la dependència d’aquest nen per part dels pares, i alguna de les causes d’aquesta dependència.
També han sorgit diferents opinions de si els pares haurien de participar en tasques dins l’escola d’educació infantil, com per exemple, l’explicació d’alguna de les feines d’algun pare, la narració d’algun conte, etc...
Finalment les companyes van deixar a l’aire una pregunta clau que ens fa reflexionar a tots: S’han d’educar els pares?.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració, penso que ha sigut una noticia important, ja que el comportament dels adolescents pot ser millor partint d’una educació infantil més rica, és a dir, no donant tanta importància a la didàctica i basant-se més en millorar l’actitud de l’infant envers als companys, als professors, i respectant tot allò que entra dins del procés educatiu.
D’altra banda, donant resposta a la pregunta plantejada per les companyes, crec que els pares no s’han d’educar, és a dir, s’han d’educar correctament als infants i als adolescents, ja que aquests en un futur seran pares.
Frase sobre la sessió:Educar als nens, per no castigar als homes.
Pel que fa a l’últim seminari, l’activitat destacada va ser l’exposició d’una noticia que tres companyes van plantejar-se, fent referència al comportament dels adolescents de avui en dia.
Aquestes tres companyes van fer una breu síntesis de la noticia, i també una comparació amb altres diaris que mostraven la mateixa noticia però narrada de diferents punts de vista. Això ens posa de relleu que segons el diari que escollim trobem una ideologia o una altra.
Aprofundint la noticia trobem que parla del comportament d’aquests adolescents dins l’escola, davant dels mestres i sobre tot davant del companys. També destaca la influencia que té la família en el comportament d’aquests adolescents.
Un cop plantejada la noticia, anaven sortint diverses opinions que d’una manera o altra es desviaven una mica de la temàtica, com per exemple l’edat correcta en que un nen podria anar a la llar d’infants, la dependència d’aquest nen per part dels pares, i alguna de les causes d’aquesta dependència.
També han sorgit diferents opinions de si els pares haurien de participar en tasques dins l’escola d’educació infantil, com per exemple, l’explicació d’alguna de les feines d’algun pare, la narració d’algun conte, etc...
Finalment les companyes van deixar a l’aire una pregunta clau que ens fa reflexionar a tots: S’han d’educar els pares?.
Valoració:
Pel que fa a la meva valoració, penso que ha sigut una noticia important, ja que el comportament dels adolescents pot ser millor partint d’una educació infantil més rica, és a dir, no donant tanta importància a la didàctica i basant-se més en millorar l’actitud de l’infant envers als companys, als professors, i respectant tot allò que entra dins del procés educatiu.
D’altra banda, donant resposta a la pregunta plantejada per les companyes, crec que els pares no s’han d’educar, és a dir, s’han d’educar correctament als infants i als adolescents, ja que aquests en un futur seran pares.
Frase sobre la sessió:Educar als nens, per no castigar als homes.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Notebook de google o delicious:
Podem començar per dir que el notebook està en el bloc de notes del Google dins del Google reader, on pots accedir-hi a través de la direcció de correu de Gmail. Pots guardar informació, pàgines webs, textos, imatges, pots organitza-ho per carpetes i pots guardar els teus treballs i continuar en un altre moment.
Amb el delicious pots compartir informació amb els companys que estiguin registrats i pots guardar informació com amb el notebook.
Pel que fa als dos serveis de guardar la informació atravès de internet( notebook de google i delicious), utilitzaria més habitualment el Delicious, s
ense donar gaire impotància que al principi és una mica dificil d'utilitzar degut a que està en anglès i tens l'obligació de creear-te un compte.
D'altra banda crec que és més segur i més estructurat que el notebook, pots conectar-te des de qualsevol usuari i te moltes més prestacions, ja que penso que el notebook de google és un servei molt més simple.
Amb el delicious pots compartir informació amb els companys que estiguin registrats i pots guardar informació com amb el notebook.
Pel que fa als dos serveis de guardar la informació atravès de internet( notebook de google i delicious), utilitzaria més habitualment el Delicious, s
ense donar gaire impotància que al principi és una mica dificil d'utilitzar degut a que està en anglès i tens l'obligació de creear-te un compte.D'altra banda crec que és més segur i més estructurat que el notebook, pots conectar-te des de qualsevol usuari i te moltes més prestacions, ja que penso que el notebook de google és un servei molt més simple.
dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Noves tecnologies a les escoles. (Eyeos)
Podem començar per dir que les noves tecnologies s’estan introduint cada vegada més a les escoles del nostre país, sigui per comoditat envers als professors, com per la forma més interactiva, atractiva i amena en la que aprenen els nens.
En el cas d’aquesta escola, anomenada Jacint Verdaguer i situada a Sant Sadurní d’Anoia, utilitzen una nova metodologia educativa basada en el sistema Eyeos.
Es planteja donar una resposta al nens de la realitat de la nova societat.
Per mitjà de Eyeos els alumnes poden estudiar amb el programari de processador de textos, amb un full de càlcul, una base de dades, representacions, dibuix, Missatgeria, intercanvi d’arxius, etc...
En aquesta escola controlen des d’un sol punt un miler d’ordinadors, i cada edat té un escriptori adaptat i personalitzat a les seves necessitats.
Noticia Eyeos: http://www.youtube.com/watch?v=NJaKNJSdWQ0
Segons el meu punt de vista:
Crec que cada vegada s’ampliaran més aquests nous recursos en els diferents àmbits educatius, ja que tenen moltes possibilitats educatives i fan que l’esforç per part del nen alhora d’aprendre no sigui tan dur. Simplement aprenen d’una manera més atractiva i dinàmica que impulsa al nen a aprendre duna manera més ràpida i eficaç.
divendres, 18 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
